dilluns, 7 de setembre del 2009

"El finit és l'infinit, i l'infinit el finit. El present és eternitat."

Recomano llegir cada dia un conte zen. Alguns són breus, tan breus, que no saps ben bé el que volen explicar. Hi ha altres més llargs, potser fins i tot de tres pàgines, que tampoc aclareixen res ni donen solucions al conflicte que presenten, si és que s'hi troba algun conflicte. Alguns acaben d'una manera tan òbvia que mai l'haguessis endevinat, i altres simplement ni acaben...et deixen amb les ganes de saber més, de saber on volen arribar aquelles paraules que sense tenir sentit tenen tot el sentit del món.

El zen és una experiència íntima, que permet unir el visible i l'invisible, el relatiu i l'absolut, allò que passa i allò que resta. No és ni el bé ni el mal, ni el sí ni el no, ni la buidor ni la plenitud.

Els millors contes Zen, Henri Brunel