Fragment del treball: El suïcidi de Werther
El suïcidi és realment el més important de Les penes del jove Werther? Si tenim present que ja des del principi de l’obra se’ns mostren molts indicis del final, arribem a la conclusió que no, el suïcidi segurament no era el tema més important per Goethe. Però sense dubte, és la conseqüència natural del personatge que ha creat, és a dir, que Werther, amb el seu esperit romàntic, és incapaç de tenir un final feliç; els seus ideals, la seva personalitat i la seva persona al complet no li permeten cap altre final que no sigui el que Goethe li escriu. El suïcidi és la conseqüència natural de la vida que ha decidit portar el jove. Goethe decideix portar el seu personatge a l’extrem, arribant al punt que es mata per l’Amor, amb majúscula, per què és l’essència de la vida de Werther.
El títol, Les penes del jove Werther, sembla errat. El jove està tan capficat amb que el seu amor no és correspost, que és incapaç de veure la vitalitat que desprèn, el pur sentiment que desborda. És incapaç de ser feliç per poder estar sentint tot el que ell sent. Precisament per això, tota la felicitat es converteix en pena, i ja no és capaç de veure res amb optimisme. El suïcidi fa feliç a Werther, com bé hem vist anteriorment, ell sent que la seva mort l’unirà amb la Lotte durant tota l’eternitat, i tal com ens demana el narrador al principi de l’obra: “Al seu esperit i al seu caràcter no li negueu la vostra admiració ni el vostre amor; ni al seu destí, les vostres llàgrimes”, per tant, deixem que Werther es tregui la vida, deixem que es mori estimant i acomiadant-se del seu gran Amor. Perquè acceptant-ho o no, si llegim i coneixem a Werther, la seva vida només podia tenir aquest final; una mort per amor.
El suïcidi és realment el més important de Les penes del jove Werther? Si tenim present que ja des del principi de l’obra se’ns mostren molts indicis del final, arribem a la conclusió que no, el suïcidi segurament no era el tema més important per Goethe. Però sense dubte, és la conseqüència natural del personatge que ha creat, és a dir, que Werther, amb el seu esperit romàntic, és incapaç de tenir un final feliç; els seus ideals, la seva personalitat i la seva persona al complet no li permeten cap altre final que no sigui el que Goethe li escriu. El suïcidi és la conseqüència natural de la vida que ha decidit portar el jove. Goethe decideix portar el seu personatge a l’extrem, arribant al punt que es mata per l’Amor, amb majúscula, per què és l’essència de la vida de Werther.
El títol, Les penes del jove Werther, sembla errat. El jove està tan capficat amb que el seu amor no és correspost, que és incapaç de veure la vitalitat que desprèn, el pur sentiment que desborda. És incapaç de ser feliç per poder estar sentint tot el que ell sent. Precisament per això, tota la felicitat es converteix en pena, i ja no és capaç de veure res amb optimisme. El suïcidi fa feliç a Werther, com bé hem vist anteriorment, ell sent que la seva mort l’unirà amb la Lotte durant tota l’eternitat, i tal com ens demana el narrador al principi de l’obra: “Al seu esperit i al seu caràcter no li negueu la vostra admiració ni el vostre amor; ni al seu destí, les vostres llàgrimes”, per tant, deixem que Werther es tregui la vida, deixem que es mori estimant i acomiadant-se del seu gran Amor. Perquè acceptant-ho o no, si llegim i coneixem a Werther, la seva vida només podia tenir aquest final; una mort per amor.
3 comentaris:
Literatura de tradició europea III? Bon comentari, Ada. És curiós perquè tots pensem que la vida i la mort són coses que aparèixen consecutivament, quan en realitat, la vida i la mort néixen enganxades, en un sol paquet.
Vaig llegir fa poc el mail del facebook, jo era fora i per això no t'he pogut dir res. A més, estic sense carregador i tampoc puc trucar. Ho sento, però utilitzo el discurs anterior per a donar-te tot el suport moral que necessitis :) Ánims petita!
...tema delicat, molt delicat, aquest del suïcidi, tant dintre de la literatura com "al costat" de la literatura (em refereixo a la llarguíssima llista d'escriptors-suïcides...). Per cert, hi havia un llibre, "13 suicidas", de José Costero, que analitzava-comentava breument alguns casos: W. Benjamin, Mishima, Pavese, Woolf, Hemingway... I és que, en definitiva, A. Camus plantejà alguna vegada que el del suïcidi era l'únic tema-problema important per a l'home, lúnica qüestió que calia resoldre...
Què té el Werther de simple i de complex alhora que captiva d'aquesta manera...?
Un petó gros Ada, tinc ganes de tornar-te a veure, tinc blog nou. Estic remodelant-me!
Publica un comentari a l'entrada