Avui caminava per una zona normal i corrent de Barcelona a les 8 de la tarda i ja era tot fosc. Jo estava distreta amb les meves cabòries diverses, quan de cop i volta m'he topat amb un cartell davant dels nassos que posava: "castanyes i moniatos", i al voltant hi havia dibuixades moltes fulles de tardor. Tota emocionada he mirat pels meus voltants per veure on estava la parada que s'anunciava, i al veure-la m'he adonat de que sí, ja sabia que hi havia una parada de castanyes allà. De fet, ja hi havia comprat moltes vegades. Però el millor de la qüestió ha vingut una dècima de segon més tard (i és que tot això ha passat molt ràpid!) quan per un instant he sentit aquella olor de castanyes fent-se sobre el foc. I és que aquesta olor fa que sigui més fàcil acomiadar-se de l'estiu, de les vacances, del sol fins les 9 de la nit.
Que vingui el fred, que vingui la foscor, que vingui tota la feina...que no passa res, que tindrem les castanyes per fer-nos una mica més feliços!
Que vingui el fred, que vingui la foscor, que vingui tota la feina...que no passa res, que tindrem les castanyes per fer-nos una mica més feliços!
1 comentari:
A Badalona, el castanyer de l'Avinguda Martí i Pujol, ja s'ha establert a la seva zona rutinaria anual. I la veritat és que, quan el vaig veure, fou una escena difícil d'encaixar, perquè era molt de dia i feia molta calor. Que vingui l'hivern o les castanyes cremaran molt...
Publica un comentari a l'entrada