dilluns, 26 d’abril del 2010

Yin i Yang





Yin: fosc, pesat, dèbil, a baix, terra, femení
Yang: brillant, lleuger, fort, a dalt, cel, masculí

˝Quin és millor?˝

Des del meu punt de vista femení i occidental em surt dir murmurant fluixet i amb mala cara: el Yang, això és molt masclista!
Però no, es veu que no. Que un no és millor que l’altre, són complementaris...i ja està.
Però realment ho podem mirar sense aplicar els nostres judicis del bé i del mal? Per què associem de forma tan immediata les característiques del Yin als defectes, i les del Yang a les virtuts? Com és que hi ha gent que ho fa i altra gent que no?
Després d’escoltar la resposta: cap dels dos és millor que l’altre, m'he quedat parada perquè sembla impossible, i em costa de creure que l’associació de bo i dolent es pugui deixar de fer.
Podem entendre’ls com a oposats però sense classificar-los en el món de la nostra moral?

7 comentaris:

Marina ha dit...

sí, la resposta és sí.

diurff ha dit...

la resposta és...ens queda molta feina per fer...

tirèsies ha dit...

...la resposta és... la resposta és... com volem saber amb precisió la resposta si no sabem quina és exactament la pregunta?
...hi ha, hi ha molta feina per fer. Hi ha molt camí per recórrer.

...ara, malgrat tot, jo crec que hauríem de fer l'esforç de deixar de banda les categories morals del bé i del mal (d'allò bo i allò dolent), que són les que més ho desfiguren tot. Aquestes etiquetes, aquests noms tan gruixuts, el BÉ, el MAL, no funcionen gaire ni tendeixen a servir de gran cosa quan volem anar una mica més enllà del tòpic. Però potser m'equivoco... clar...

...Ah!, i estic d'acord amb el que deies avui del sopar, o del berenar, o del dinar... fins aviat!

Platònica. Núria F ha dit...

Quina coincidència! no t'havia llegit encara. Jo tampoc no he arribat ben bé on volia, però no passa res, cert.. l'important és divagar, pensar :)

Respecte a la pregunta que deixes a l'aire, jo diria que d'entrada deixar de banda la "nostra" moral és difícil, força, però que s'hauria de poder abandonar al final, ser més "objectius", seria el "millor" (en comptes de pensar quin és el millor, potser...), però com costa, és un tema complex.

Ester ha dit...

potser la clau sigui en considerar que el yin no és tan sols adjectius que nosaltres considerem com a pejoratius, tenint en compte que tot i així el mal, no és tan sols un invent de l'església degenerada pels segles per tal d'atemorir amb dogmatisme el que amb la raó s'ha perdut...

"yin, la perfección pasiva, la tierra y yang, la perfección activa, el cielo. El cielo y la tierra estaban ligados el uno al otro y se abrazaban mútuamente."

no és que siguin complementaris... i ja està! molt més que això... es necessiten, "uno produce dos" la unitat es polaritza, es determina en yin i yang, és el procés de manifestació còsmica, la separació en dos mitats de l'ou del món.

és per tu la lluna negativa? i el sol la contraposició positiva? saps que el que la bíblia va traduir com a bé i mal, en hebreu parlava de "el que és llum" i "el que encara no és llum"? no es parla de foscor condenada... es parla de possibilitat...


potser la clau per deixar de pensar en bo i dolent, sigui viure en el "aquí" i el "ara"... sense prejudicis, sense viure més que el que es viu, sense "records"... sent nous a cada instant, potser des dels ulls d'un nadó... potser... potser... potser...


o potser no...

Ada Bruguera Riera ha dit...

Sí, tens raó. Un Necessita de l'altre, sense dubte, és la base de tot. I del que em queixo és precisament d'això, del perquè una moral creada per nosaltres mateixos (i ho sabem) ens marca fins al punt que en costa veure el món sense ella. Tandebo no fos així però, almenys a mi, em costa una barbaritat.

mar ha dit...

després de veure el teu escrit i el que planteges t'anava a dir en primer lloc això que he vist per aquí dalt que algú que m'és familiar comenta. el concepte del bé i del mal que la religió catòlica i societat actual ens transmet mentre que en hebreu volia dir "llum" i "el que encara no és llum". però ja que ho ha comentat (va ser ella qui m'ho va donar a conéixer a mi) no faré més èmfasis.

simplement dir que per la meva visió relativista i de imposició incial de presumpta inocencia sobre tot i tothom, intento i molts cops aconsegueixo veure les coses desvinculades de les seves connotacions negatives o positives (m'agrada més així que no pas dir-ho bo o dolent).

de fet mirava les paraules que has associat a yin i yang, i la veritat és que no associo cap com a bo o dolent. potser on em costa més ser relativa és amb la paraula dèbil, però la resta, totes les entenc desvinculades de la seva connotació tot i que si que veig en elles energies, forces, actituts, dinàmiques... molt diferents.

contestant a la teva resposta, crec que sí. que és clar que sí que els podem desvincular de la "nostra" moral alhora que els entenem com a, no sé si oposats, però segur que complementaris.

crec que tot és massa complexe com per resumir-ho a blanc i negre, a nit dia, a fort o dèbil, masculí o femení, bo o dolent. no crec en els termes absoluts més enllà de les matemàtiques. la vida és molt més complexa.