Ha tornat a sortir el sol. El meu humor ja s’estava començant a rebel·lar contra els núvols i la pluja constant. Aquests dies busco històries, busco protagonistes i escric biografies falses. Crec que ho trobaré algun dia o altre, després de moltes pèrdues i noves troballes. Són setmanes de renovació, de paraules, de solucions i d’esforç. Hem passat nits massa ràpides; que en un obrir i tancar d'ulls ja s’havien esvaït. Vull el temps dels dies mandrosos i la força del mar d’hivern. Vull un cafè amb tu cada matí. Em van descriure com un jo perdut en busca de si mateix, un jo amb innocència, joventut i una certa por. Quin conte més preciós. Aquests dies el meu jo actual s’ha retrobat amb el meu jo de fa més de 10 anys. Unes flors han envaït casa meva i l’han pintat de Lexington sense demanar permís. No passa res, les perdonem. Sempre va bé fer un viatge gratuït. Els núvols no acaben de marxar, crec que demà tornarà a ploure. Potser fins i tot aquesta nit. Vull sol. Vull ulls somrients.
1 comentari:
i vols música? la música de les gotes que entra per la meva finestra és molt relaxant!
Publica un comentari a l'entrada