Les 7:24 del matí.
El cel es va aclarint progressivament, de mar a muntanya.
Sento gavines. Al llarg de tota la nit no he estat conscient del seu silenci.
Em costa pensar que avui és 6 de desembre.
Tinc la sensació de que és un altre dia...llunyà al mes, a l'època i a l'any en que estem.
I no ho és.
És 6 de desembre.
I tot és tan diferent.
2 comentaris:
Sí que aprens a viure en l'ambigüitat quotidiana. No és; és; és tan diferent... Neurone breakdown!! :S
molt ben escrit, trobo que transmet.
esderay.
Publica un comentari a l'entrada