L'Adriana es va desanimant a poc a poc. Li passa el mateix que temps enrere, quan li insistia per tenir un fill: es cansa de suplicar-li i de convèncer-lo i li van marxant les ganes de tenir el gat i el nen, i continua insistint-li només per fer-lo sentir mesquí amb el seu no. La dèria del gat, com la del nen, va i ve, intermitent, i a sota la frustració que li produeix el no del seu marit s'hi amaguen totes les altres, les més profundes, les que l'Adriana no sap ni tan sols on han nascut.
Cames de seda, Maria Mercè Roca
[labutxaca, 2012]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada