De lesions

Fa massa calor quan només estant estirada a la platja sues com si haguessis jugat deu partits de vòlei seguits. I jo avui m’he perforat el dit gran del peu esquerra –precisament jugant a vòlei− i ningú es creia que m’hagués lesionat de debò. Jo allà, arrebosant-me en la sorra, amb sang sortint a raig, esquitxant a tothom, però res: “és una rascadeta” em deien. Però jo dic que no, que me l’hauran d’emputar i aleshores ja deixaran de riure i es sentiran culpables per haver-me fet seguir jugant els punts que quedaven d’un partit que, total, hem acabat perdent. Però, de fet, ara que hi penso,  ja no em fa mal, no pica. Potser se m’ha curat miraculosament. Qui sap.