Un petit espai per escriure —sí, amb paraules— sobre això i allò, sobre un mica de tot i quasi bé de res.
divendres, 22 de març del 2013
la vida té vida pròpia
Camino amb els ulls embenats damunt la corda fluixa del desig, i esventro caixes de Pandora quan el dolor supura a les genives.
des del trapezi
Creixen malgrat tot les tulipes, Sònia Moll Gamboa [Viena Edicions, 2013]
1 comentari:
ester
ha dit...
"La Regina tenia un problema: vertigen. Però no vertigen a les altures, com té molta gent, sinó al terra. Per això va decidir fer-se trapezista, per a estar sempre a ran del cel i no haver de baixar mai a terra.
Regina mirava des de dalt els caps dels nois del circ i somiava amb una vida al mateix nivell. Somiava amb poder xiuxiuejar coses boniques a algú a cau d'orella i no haver d'estar sempre cridant per a fer-se escoltar."
1 comentari:
"La Regina tenia un problema: vertigen. Però no vertigen a les altures, com té molta gent, sinó al terra. Per això va decidir fer-se trapezista, per a estar sempre a ran del cel i no haver de baixar mai a terra.
Regina mirava des de dalt els caps dels nois del circ i somiava amb una vida al mateix nivell. Somiava amb poder xiuxiuejar coses boniques a algú a cau d'orella i no haver d'estar sempre cridant per a fer-se escoltar."
Publica un comentari a l'entrada