Ja no saps què és d'aquí i què és d'allà, què és de l'ara i què pertany al lloc on vas ser feliç i on et deien que no havies de tornar. En l'espai entremig, assumeixes el deliri. De moment, t'hi quedes.volver
Creixen malgrat tot les tulipes, Sònia Moll Gamboa
[Viena Edicions, 2013]
2 comentaris:
vivim en un perpetu trànsit, però caminen en un únic sentit, irremeiablement
M'agrada la idea del lloc entremig, no haver de definir-se ni posar-se etiquetes.
Hi eres, ahir? Vaig pensar que potser hi series.
Publica un comentari a l'entrada