Convivència

He cregut en tu. En que em deies que venies. Que no vingués ningú més, que viuríem en aquesta habitació on dóna la llum pel matí i que cobriríem l’altra d’estanteries que a poc a poc aniríem omplint. Tu per un costat, jo per l’altre. Es repetirien les paraules salvatges fins a l’extenuació. Però no les posaríem juntes; tu per un costat i jo per l’altre. I has vingut i hem fet l’amor com tigres, com gavines, com anguiles, com cargols*, com cucs de terra sense ulls. Que ja no necessito veure’t, que mai ho he necessitat. Que en tinc prou amb sentir-te moure’t, amb que em busquis les mans i els peus i el coll. Amb que t’adormis, després, fins que el cos et digui prou i et tornis a despertar. Has vingut i has cosit la boca roja. I t’estimaré mentre comencis el dia; quan vagis cap a la dutxa i surtis amb els cabells molls i les gotes corrent-te per l’esquena. Quan t'agafis a la barana del balcó i miris el dia que fa. T’estimaré mentre facis el cafè i ens el prenguem cada una en la seva tassa preferida. En silenci, potser. I et seguiré estimant quan et posis la jaqueta i marxis. Quan et quedis llegint. Quan decideixis que avui no has de fer res. I no facis res. T’estimaré quan no hi siguis i quan et senti pujar per les escales, les claus a les mans, i el pany que costa d’obrir. I viuràs, així, en mi. 

*Melisande!: What Are Dreams?, Hillel Halkin