Tothom escriu cartes que mai envia. T'he trobat a faltar. I hi escriu frases que sap que mai seran llegides. On menys m'ho esperava. Pel simple plaer de posar sobre paper el que sembla que no es pugui dir. T'he trobat en tots els racons d'una ciutat que no havíem viscut, ni en paraules, juntes. Per imaginar que tanca el sobre i posa l'adreça i compra un segell que deixarà la boca amarga. Veure't aparèixer en un desig llunyà. Pesant. D'un altre abril. I pensar que aquell qui la rebi ja ho sap. Que no et trobo a faltar els llavis, la pell, les mans. I té una carta escrita, també. Res, quatre línies. Et trobo a faltar mirant-me, simplement. Que tampoc s'enviaran mai.
2 comentaris:
eh! m'agrada molt. romàntica, que ets una romàntica. i això està molt bé pel que llegeix però no pel que escriu que brbrbr el cor et deu fer un putrum putrum que quin mareig.
És increïble, Ada. I a més tens raó.
Publica un comentari a l'entrada