Obama obliga els hospitals a donar a les parelles gais els mateixos drets que a les heterosexuals
EL PERIÓDICO, 17 d'abril 2010. Idoya Noain, Nova York.
Janice Langbehn va agafar ahir el telèfon, sorpresa per l’efecte Obama. Una injustícia de què va ser víctima aquesta dona de Lacey, a l’estat de Washington, va inspirar el president dels EUA a fer dijous el seu pas més important –per ara– per acabar amb la discriminació dels homosexuals. Ha instat la seva secretària de Salut a dictar normes que obliguin els hospitals a donar a les parelles gais els drets de visita de què disfruten els heterosexuals i a reconèixer la seva capacitat per prendre decisions mèdiques sobre les seves parelles.
Aquests drets se li van negar a Langbehn el 2007. El febrer d’aquell any, aquesta treballadora social acabava d’embarcar a Florida en un creuer amb Lisa Pond, la seva parella durant 18 anys, i tres dels seus fills. A la coberta, Pond va tenir un aneurisma cerebral i va ser traslladada a un hospital de Miami.
Langbehn i els tres fills, segons la notícia que va publicar l’any passat The New York Times, van seguir l’ambulància en un taxi, però quan van arribar al Jackson Memorial un treballador social va informar la dona que no podria obtenir informació sobre Pond sense determinats documents. El treballador, segons una demanda que Langbehn va presentar després, li va dir que era en «una ciutat i un estat antigai», una frase que l’hospital desmenteix.
Tot i que Langbehn sí que tenia la documentació necessària on se li reconeixien poders i va fer que l’enviessin per fax a l’hospital, no va ser informada immediatament de la situació de la seva parella. Va passar vuit hores a la sala d’espera, on només va tenir dues breus trobades amb els metges. En una li van demanar permís per controlar l’activitat cerebral de Pond. A l’altre li van dir que no hi havia esperança.
Només li van deixar veure la dona amb qui havia compartit la seva vida cinc minuts, quan rebia l’extremunció, i encara que va insistir perquè deixessin als nens veure la seva mare i fins i tot va ensenyar els certificats d’adopció, no ho va aconseguir. Quan la germana de Pond va arribar a l’hospital ella sí que va rebre immediatament informació. Finalment, Langbehn i els seus fills van poder entrar a l’habitació. Pond, ja inconscient, va morir unes hores després. Tenia 39 anys.
Obama va denunciar dijous barbaritats com aquesta, així com la que també han patit viudos i viudes i membres d’ordes religiosos, a qui també permetrà designar les persones que volen al seu costat en un hospital o prenent decisions mèdiques per ells.
«Massa sovint es fa patir i fins i tot morir la gent en soledat, denegant el consol de la companyia en els últims moments, mentre es deixa un ésser estimat preocupat i fent voltes pel passadís», va criticar Obama, que va assegurar que el canvi permetrà que doctors i infermeres tinguin més informació sobre medicacions, historials mèdics i necessitats dels pacients.
Trucada inesperada
Nombrosos grups d’activistes i juristes en pro de la igualtat van reconèixer la transcendència de la decisió d’Obama com «un pas importantíssim». Però la més feliç possiblement era Langhben.
Dijous a la nit encara no havia desconnectat el telèfon i va poder rebre la trucada d’Obama des de l’Air Force One i emocionar-se al veure que el president coneixia el seu cas. «Em va demanar disculpes per la manera com vam ser tractats –va dir–. Els tres últims anys això és l’únic que he demanat a l’hospital, però encara avui es neguen a disculpar-se davant dels nens i amb mi pel fet de deixar morir Lisa sola». «Sempre he dit –va afegir– que donar la mà a algú al llit de mort no és un dret per als homosexuals, és un dret humà».
Aquests drets se li van negar a Langbehn el 2007. El febrer d’aquell any, aquesta treballadora social acabava d’embarcar a Florida en un creuer amb Lisa Pond, la seva parella durant 18 anys, i tres dels seus fills. A la coberta, Pond va tenir un aneurisma cerebral i va ser traslladada a un hospital de Miami.
Langbehn i els tres fills, segons la notícia que va publicar l’any passat The New York Times, van seguir l’ambulància en un taxi, però quan van arribar al Jackson Memorial un treballador social va informar la dona que no podria obtenir informació sobre Pond sense determinats documents. El treballador, segons una demanda que Langbehn va presentar després, li va dir que era en «una ciutat i un estat antigai», una frase que l’hospital desmenteix.
Tot i que Langbehn sí que tenia la documentació necessària on se li reconeixien poders i va fer que l’enviessin per fax a l’hospital, no va ser informada immediatament de la situació de la seva parella. Va passar vuit hores a la sala d’espera, on només va tenir dues breus trobades amb els metges. En una li van demanar permís per controlar l’activitat cerebral de Pond. A l’altre li van dir que no hi havia esperança.
Només li van deixar veure la dona amb qui havia compartit la seva vida cinc minuts, quan rebia l’extremunció, i encara que va insistir perquè deixessin als nens veure la seva mare i fins i tot va ensenyar els certificats d’adopció, no ho va aconseguir. Quan la germana de Pond va arribar a l’hospital ella sí que va rebre immediatament informació. Finalment, Langbehn i els seus fills van poder entrar a l’habitació. Pond, ja inconscient, va morir unes hores després. Tenia 39 anys.
Obama va denunciar dijous barbaritats com aquesta, així com la que també han patit viudos i viudes i membres d’ordes religiosos, a qui també permetrà designar les persones que volen al seu costat en un hospital o prenent decisions mèdiques per ells.
«Massa sovint es fa patir i fins i tot morir la gent en soledat, denegant el consol de la companyia en els últims moments, mentre es deixa un ésser estimat preocupat i fent voltes pel passadís», va criticar Obama, que va assegurar que el canvi permetrà que doctors i infermeres tinguin més informació sobre medicacions, historials mèdics i necessitats dels pacients.
Trucada inesperada
Nombrosos grups d’activistes i juristes en pro de la igualtat van reconèixer la transcendència de la decisió d’Obama com «un pas importantíssim». Però la més feliç possiblement era Langhben.
Dijous a la nit encara no havia desconnectat el telèfon i va poder rebre la trucada d’Obama des de l’Air Force One i emocionar-se al veure que el president coneixia el seu cas. «Em va demanar disculpes per la manera com vam ser tractats –va dir–. Els tres últims anys això és l’únic que he demanat a l’hospital, però encara avui es neguen a disculpar-se davant dels nens i amb mi pel fet de deixar morir Lisa sola». «Sempre he dit –va afegir– que donar la mà a algú al llit de mort no és un dret per als homosexuals, és un dret humà».
1 comentari:
Déu ni do... aquest article no deixa gens indiferent. Què fort això d'aquesta normativa, no ho sabia... i semblava que al 2007 ja hi havia llibertat. Sort que es va cambiant, encara que sigui a passos.
(hola, senyoreta, Ada :)
Publica un comentari a l'entrada