dimecres, 21 d’abril del 2010

Infinitamente


La mañana está...Soleada
por tus besos que...Se escapan.
Busco tus rincones...Serenos,
para esconder...Mis dedos.

Interminación,
tus piernas de infinitamente piel,
las ondas de tu voz,
tus átomos de unión...
está todo en extinción.

Ya casi estoy.

3 comentaris:

diurff ha dit...

..tot està en extinció contínua, i que bonic es viure-ho...

històriesenclaudesol ha dit...

les imatges ho diuen tot.


t'

Marina ha dit...

Les dues són la mateixa noia... fixa-t'hi... les cares són iguals, les celles també... a més, això de lyona a-lyona és simptomàtic... bé potser és només una paranoia meva!!