Els dits de la noia es van relaxar. La por va començar a atenuar-se, el cos a calmar-se. L'Aliide va deixar anar la mà de la noia amb compte i va barrejar l'aigua ensucrada d'efectes calmants. La noia va beure, el got tremolava, els cristalls de sucre van formar un remolí. L'Aliide la va convidar a fer-se un bany, però la noia no es va moure fins que l'Aliide li va dir que l'esperaria a la cambra del davant. Va deixar la porta ajustada i va sentir el xipolleig de l'aigua, acompanyat d'un sospir infantil.
Purga, Sofi Oksanen
[La Magrana, 2011]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada