A year has gone by

Avui no toca marxar a 5871 quilòmetres. No, aquesta nit no veuré com cau la neu, demà el matí no m’hauré de posar quatre capes, guants, gorru i bufanda. Tampoc esmorzaré torrades amb melmelada i segur que no em faig el cafè amb una cafetera petita individual. El terra que trepitgi seguirà sent d’estil modernista, i lluny quedaran els maons de tons granatosos. No tindré la capital del món a quatre hores, i quan passegi no caldrà mirar cap amunt. Però m’ho podré imaginar tot, si vull. I si necessito calma podré començar a donar voltes pel llac del costat de casa, evadir-me en aquella habitació de cortines verdes i anar a fer fotografies en el parc ple de salzes. A 5871 quilòmetres o a 0, sempre m’envoltaran les mateixes parets de la pròpia pell.  

I una petita menció a les cinc entrades més visitades del 'a 5871 quilòmetres':

1) Maybe not

2) New York #1

3) Not quite yet

4) A place of your own

5) Boston Cheesecake