Avui no toca
marxar a 5871 quilòmetres. No, aquesta nit no veuré com cau la neu, demà el
matí no m’hauré de posar quatre capes, guants, gorru i bufanda. Tampoc
esmorzaré torrades amb melmelada i segur que no em faig el cafè amb una
cafetera petita individual. El terra que trepitgi seguirà sent d’estil
modernista, i lluny quedaran els maons de tons granatosos. No tindré la capital
del món a quatre hores, i quan passegi no caldrà mirar cap amunt. Però m’ho
podré imaginar tot, si vull. I si necessito calma podré començar a donar voltes
pel llac del costat de casa, evadir-me en aquella habitació de cortines verdes
i anar a fer fotografies en el parc ple de salzes. A 5871 quilòmetres o a 0, sempre
m’envoltaran les mateixes parets de la pròpia pell.
I una petita menció a les cinc entrades més visitades del 'a 5871 quilòmetres':
1) Maybe not
2) New York #1
3) Not quite yet
4) A place of your own
5) Boston Cheesecake
3 comentaris:
i a fumar una cigarreta amb un "skim latte" despres del dinar en Lower...
i trovarse a la "teva cantonada"...
i la segregaciò a la O'Neill...
i els interminables viatges a la B-Line...
i l'escalades al Top of the Hubs...
i...
.
.
.
...compta en veu alta els minuts i els anys
i mira els records com passen...
tal dia farà un any, eh! ;) nostàlgies mil, no?
...el momento en el que algo cesa es el instante en el que las làgrimas se acaban.
Publica un comentari a l'entrada