En moviment

Quan jo hi arribo tu ja hi ets, i em sorprens una i altra vegada amb la serenitat que guardes dins teu i que m’aboques quasi sense voler-ho. Que és el mateix blau, el mateix rínxol i la mateixa mà, però amb anys de distància i de silenci entremig. I ara t’apropes i parles i somrius i calles i em mires sense més però amb tot. Em reconeixes. Em reconec. I et reconec amb cada una de les capes noves que no sabia que existien. Que et pregunto, em preguntes i així anem fent; entrellaçant històries que encara no havien parlat mai entre elles. Ara passen les hores i sembla que passi la tardor i sí, tens raó, tot està en moviment i ni jo tinc ganes de parar-ho.