La casa està sola i els fantasmes s’amaguen entre les parets. L’olor d’eucaliptus ho ha envaït tot però jo encara tinc mocs. El llit està per fer, els klínex estan per tot arreu, i la roba trigarà en assecar-se. La Sílvia em mira des de la portada de la revista i jo la felicito pel gran concert del dissabte, ella i la seva veu estaven precioses. A la porta s’hi ha afegit una mà. Ara ja hi ha dues mans dretes, dues mans esquerres i un peu dret. Arriben els sopars, els dinars i els redinars; i jo tinc ganes d’escudella i carn d’olla, pel•lícules que acaben més que bé i sol d’hivern. En aquests dies tan globalitzadament festius, tots recordarem les efemèrides més personals mentre cantem ha nascut un minyonet i fum, fum, fum.
2 comentaris:
i el noi de la mare...
amb una mica de llum podràs vèncer els fantasmes, els monstres, i tot el que s'amagui... ja ho veuràs, ja... la llum tot ho pot!
Quan el cami em cansa, no demano que em parlis, sino que em donis la ma. Per sobre les paraules hi ha la ma estesa i el somriure...
Publica un comentari a l'entrada