En companyia

Com a bloc, aquest 2013, no puc desitjar gaire cosa més que les paraules que, sigui el dia que sigui, contenen esperança, i aquelles que arriben amb compte gotes però amb una proximitat alarmant. No desitjo res més que la companyia d'una valenciana que es mou entre mil mons, i la d'una catalana que omple les seves paraules d'un somriure murri. Vull, cada dia, els petits detalls que respira la noia de la regalèssia, i les noves perspectives que ens revela una ballarina que balla ben lluny. Em deixaré portar per les ones d'una mar en etern moviment, i intentaré trobar aquell fons negre que a vegades no apareix. Que durant tot l'any no faltin mai les paraules que tant em fan riure de la meva veïna, i els secrets tan ben amagats del misteri aquàtic.  Que jo us segueixo, i jo us compartiexo.