És fàcil deixar que la pluja et caigui al damunt i fer veure que no t’agrada. Ahir la nit l’escoltava des del llit i pensava que no queia prou forta. Jo llegia sobre tempestes de neu i trets cap al sostre i volia que plogués més, que plogués tant que la ciutat es paralitzés. Tenir l’excusa perfecte per quedar-me prop de la paret granate i desitjar més gotes, més llampecs i més asfalt mullat. La finestra ben tancada, el nòrdic ben arrapat al matalàs. És març.
3 comentaris:
...m'encanta...
jo comparteixo una gota amb tu, d'acord? la gota que acaba de caure contra la teva finestra, ara torna a caure, i torna a caure de nou...
feia temps que no desitjava taaaant la pluja. ..
Publica un comentari a l'entrada