Et juro que porto molts dies dormint poques hores i pensant que m'esforçaré per dormir-ne més la nit següent. Però res. El que passa és que s’hi està molt bé vora la finestra. Sí. A vegades passa per davant un marató i sonen timbals i altres vegades els porticons estan mig tancats i no veig res, però s’hi està bé igualment. M’agrada la nit i m’agrada passejar-la sense parar, per molt que la gent ja no corri. A més, les pàgines s’acumulen i sí, tinc son, però quina manera de perdre el temps, dormint, quan hi ha carrers per llegir i paraules per on caminar. S'està bé vora la finestra i vora el món que dorm mentre tu intentes mantenir els ulls oberts.
2 comentaris:
Quan hi ha carrers per llegir i paraules per on caminar...
Preciós i ben cert!
i d'esquena al dia!
el món ja té els ulls oberts mentre tu encara dorms...
Publica un comentari a l'entrada