Un petit espai per escriure —sí, amb paraules— sobre això i allò, sobre un mica de tot i quasi bé de res.
És que el dia no té ribes cap on puguem fugir. Aigua, aigua i aigua. Això és el dia, i no sabem nedar.
Quina angoixa, no? habitar el dia com si fóssim en mig de l'oceà, amb aigua per tot arreu, cap altra cosa a la vista.
Publica un comentari a l'entrada
1 comentari:
Quina angoixa, no? habitar el dia com si fóssim en mig de l'oceà, amb aigua per tot arreu, cap altra cosa a la vista.
Publica un comentari a l'entrada