Feia temps

"Veu com li redueixes la solitud i, cosa més significativa, et veu mirant-la, cosa que li desperta el desig més estrany que un jo pot tenir per un tu, el desig que estiguis menys sol." 

Com fer-se fastigosament ric a l'Àsia emergent, Mohsin Hamid

[Edicions del Periscopi, 2013]

Ara feia temps que no ploraves amb un llibre. De fet, en feia tant, que dubtes de si mai t’havia passat abans. Com també en feia de temps que no trobaves tan a faltar i que no et refugiaves en un somni drogat d’esperança per alleugerir el pes; el de la tarda d’estiu que ha arribat després d’una primavera efímera, com sempre. I tu has tornat a caure en el seu parany. Com sempre. I ets un fil de fang, ja ni un tros, i penges de ben amunt sense conèixer la persona que t’agafa, que t’oscil•la i que, en qualsevol moment, et pot deixar anar. El somni també aconsegueix alleugerir el vertigen. Però tot torna. I feia temps que la casa no s’omplia de paraules sense full de ruta, que no estampaves la paret amb la llengua, la saliva, i l’aire que respires. I t’has adonat de que així és com comences a curar-te per acabar trobant-te de nou; verbalitzant el silenci, desfent l’ofec. Sent, per uns instants, delesparaules.