The Oak Tree

M’agradaria poder llegir el poema que escriu Orlando durant quatre segles. Saber quantes estrofes i versos el composen. Quina rima té. Quantes vegades surt la paraula mort, amor, naturalesa, solitud, “vida i amant”. Notar la diferència d’estil entre quan era jove o adult, home o dona, si és que canvia en absolut. I poder escoltar la seva veu; a vegades metàl·lica, a vegades de foc. Sentir com li batega el món sota la columna vertebral, entendre com podia estar morta i enamorar-se apassionadament en un minut estirada sobre la gespa. Viure en aquella serenor al veure que el temps t’ha eludit i que per tu no compte. Que no existeixen ni els minuts ni les hores ni els mesos; només el canvis d’estació. I que la vida transcorre a través de pols oposats; fred i calor, odi i amor, solitud i companyia, destrucció i creació, jo i altre, vida i mort, tot en un mateix moment intemporal i difús; inabastable.