Que aquesta Mercè passa i jo ni ho diria. El museu s’ha omplert de colors i demà encara n’esperem més. La tardor ha arribat entre xafogor i encara falta temps per poder començar a gaudir de les fulles, les castanyes i les bufandes. Camino amb son i amb el cabell despentinat. Que aquest setembre és il•lusió i vertigen i sensació de que faltaran hores d’ara en endavant. I potser a vegades els d’e-cristians estaran just davant dels de l’associació de gais i tot ens semblarà molt estrany. Potser la gent es seguirà creient que els maies van morir-se de set. Així, tots a la vegada. I que les piràmides van ser construïdes amb la força dels esclaus. Res, tonteries. Un dia ens despertarem i ens diran que tot era mentida. Que el Sol no està al centre del sistema planetari i que Copèrnic tan sols va ser un altre participant de la conspiració científica-racional. I més ens valdrà creure que podem fer servir més del 10% de la nostra capacitat cerebral com feien els nostres avantpassats. Que segur que les coses anirien millor i ens ho passaríem pipa per allà a dalt en el pla astral.
2 comentaris:
si és que el món podria ser tan diferent... però tot i així hi ha petites espurnes que et fan estar a gust amb aquest món, unes hores perdudes entre un matí i una nit, lluny de tot i a prop de poc, però molt... simplement trobar-se i lliurar-s'hi...
"Es verdad; pues reprimamos
esta fiera condición
esta furia, esta ambición
por si alguna vez soñamos.
Y sí haremos, pues estamos
en mundo tan singular,
que el vivir sólo es soñar;
y la experiencia me enseña
que el hombre que vive sueña
lo que es hasta despertar.
Sueña el rey que es rey, y vive
con este engaño mandando,
disponiendo y gobernando;
y este aplauso que recibe
prestado, en el viento escribe,
y en cenizas le convierte
la muerte (¡desdicha fuerte!);
¡que hay quien intente reinar,
viendo que ha de despertar
en el sueño de la muerte!
Sueña el rico en su riqueza
que más cuidados le ofrece;
sueña el pobre que padece
su miseria y su pobreza;
sueña el que a medrar empieza,
sueña el que afana y pretende,
sueña el que agravia y ofende;
y en el mundo, en conclusión,
todos sueñan lo que son,
aunque ninguno lo entiende.
Yo sueño que estoy aquí
destas prisiones cargado,
y soñé que en otro estado
más lisonjero me vi.
¿Qué es la vida? Un frenesí.
¿Qué es la vida? Una ilusión,
una sombra, una ficción,
y el mayor bien es pequeño;
que toda la vida es sueño,
y los sueños, sueños son."
Publica un comentari a l'entrada