I had a notion that I could describe the tremendous feeling at R’s funeral: but of course I can’t. I mean the universal feeling; how we all fought with our brains, loves and so on; and must be vanquished. Then the vanquisher, this outer force became so clear; the indifferent, and we so small, fine, delicate. A fear then came to me, of death. Of course I shall lie there too before the gate and slide in; and it frightened me. But why? I mean, I felt the vainness of this perpetual fight, with our brains and loving each other against the other thing; if Roger could die.
A Writer's Diary, Virginia Woolf
[Harcourt, 2003]
Vaig tenir la noció de que podria descriure el sentiment tremebund del funeral del R.: però és clar que no puc. Em refereixo al sentiment universal; com tots vam lluitar amb els nostres cervells, amors...; i hem de ser vençuts. I aleshores el vencedor, aquesta força externa es va fer tan clara; l’indiferent, i nosaltres tan petits, fins, delicats. Aleshores em va venir una por, de la mort. És clar que jo també m’estiraré davant d’aquella porta per entrar-hi; i em va espantar. Però per què? Vull dir, vaig sentir la vanitat d’aquesta lluita perpètua, amb els nostres cervells i estimant-nos contra l’altra cosa; si el Roger pogués morir.
Diari d'una escriptora, Virginia Woolf
1 comentari:
contra la otra cosa
Publica un comentari a l'entrada