I he tornat a sentir els ocellets. Aquells ocellets que
cantaven vora les 6 del matí de l’última nit; l’inici de l’últim dia. I fumes,
com fumes, i després parles i et va sortint el fum a poc a poc per la boca. I quantes
vegades repeteixes la paraula por? Quantes vegades repeteixes la paraula força?
9 mesos després i quina alegria poder tornar a ser allà, poder escoltar-te per
primera vegada. Quina cara més rodoneta i quina caputxa granate més bonica. I
no em quedes lluny. Només estàs a 5871 quilòmetres però no em quedes lluny.
Perquè tu erets tu i tu erets jo i ara som ella i tu i jo; aquí.
2 comentaris:
l'Olga té la teoria de que acabes de donar a llum. Que estaves embarassada i clar, jo no ho sabia perquè a l'estiu encara no era evident.
...potser no dista tant de la realitat...
Que acabo de donar a llum? L'Olga ESTÀ com un llum. No...els 9 mesos són pura casualitat, em sap greu, seguiré sent jo, jo i jo...uf, quin cansament!
delesparaules
Publica un comentari a l'entrada