I said to L.: I don’t want to die yet. (…) I shall think—Oh I wanted another 10 years—not this—and shan’t, for once, be able to describe it. It—I mean death; no, the scrunching and scrambling, the crushing of my bone shade in on my very active eye and brain; the process of putting out the light—painful? Yes. Terrifying. I suppose so. Then a swoon, a drain; two or three gulps attempting consciousness—and then dot dot dot.
A Writer's Diary, Virginia Woolf
[Harcourt, 2003]
Li vaig dir al L.: encara no vull morir. (…) Penso— Oh com volia uns altres 10 anys—no això—i no podré, per una vegada, descriure-ho. Em refereixo a la mort; no, al rebregar-se i al lluitar, al cruixir dels meus ossos sobre el meu ull i cervell tan actius; el procés d’apagar la llum—dolorós? Sí. Terrorífic. Suposo que sí. I aleshores un desmai; un buit; dos o tres glops per intentar recuperar el coneixement—i després punt punt punt.
Diari d'una escriptora, Virginia Woolf
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada