He tornat a caminar per l'última tardor. El mateix terra mullat. El mateix aire humit. Les mateixes mans dins les butxaques, guardant-se del fred. I m'he hagut d'alimentar de noves notes musicals i noves paraules, per tal de no caure en una espiral tan familiar que espanta.
1 comentari:
reconec eixa espiral, pot ser les espirals de tots s'assemblen.
com se sol dir, "m'ha tocat" este escrit.
un bes
Publica un comentari a l'entrada