Per les dolces cançons

Hi ha cançons que simplement es poden definir com a dolces, tendres, lleugeres…aquelles que sonen i sembla impossible que pugui existir algun mal en el món, que floten per l’aire expandint petites notes de plaer i alegria. En són ben poques, i acostumen a caracteritzar-se per tenir un número reduït (però suficient!) d’instruments, i una melodia tranquil•la, però mai monòtona. Són cançons màgiques, úniques, i diferents per cada persona. Veureu que acostumen a aparèixer quan menys us les espereu, i quan passa, les heu de guardar com un tresor, per què sempre us sabran curar els mals, o com a mínim ajudaran a suportar-los millor.

Daydreamer - Adele

La majoria, fins i tot, ens fan somniar desperts...

Una petita mostra:

When you come back down - Nickel Creek
Dona’m la mà – Feliu Ventura
18th Floor Balcony – Blue October
Gabriel – Lamb
Bubbly – Colbie Caillat

Casualitats del món humanista

Fa un parell de setmanes el meu professor de Llengua Catalana em va sorprendre amb una classe sobre el món de l’editorial. Ens va explicar pas per pas els procediments que s’han de dur a terme en una editorial en el moment de voler portar un llibre al mercat. I ell com ho sap? Doncs per què té una petita editorial anomenada ‘Fragmenta’. La veritat és que quan va dir el nom ni em va sonar, i quan va dir la matèria amb la que treballaven: “assajos religiosos no-religiosos”, no m’estranyava que no em sonés.
Al arribar a casa vaig entrar a la web de ‘Fragmenta’, així, per curiositat (Sí! m’interessa el món de l’editorial!), i vaig anar a parar a l’apartat de les seves publicacions. La imatge del segon llibre de la llista em va cridar l’atenció perquè em sonava molt a un que m’havia comprat ja feia dos anys, quan a Batxillerat estudiàvem als filòsofs moderns. I afectivament, al anar a la prestatgeria allà estava el mateix llibre, publicat per ‘Fragmenta’, l’editorial que aquell mateix dia havia descobert que havia creat el meu profe de català. I no es tracta d’un llibre qualsevol, sinó d’una petita delícia pels amants de la filosofia i pels amants d’un llibre ben editat. Per què sí, el contingut està, però la portada, la contraportada, la lletra (mida i tipus!) i tots els altres factors propis de l’edició són fantàstics. I ja se sap que un bon text ben editat és el doble de bo.
Aquell dia vaig descobrir que les “petites” editorials també creen grans joies, i que el món de les Humanitats és un mocador, tot i que molt i molt gran!

(El llibre en qüestió és Els mestres de la sospita. Marx, Nietzsche, Freud de Francesc Torralba)