Més que mil paraules?

"Dicen que una imagen vale más que mil palabras. Sin embargo, también hay quien está decidido a poner freno a la creciente dictadura de lo visual. Es el caso de Matt Richardson, un artista de Brooklyn (Nueva York), que ha desarrollado un nuevo prototipo de cámara fotográfica. El aparato cuenta con el tradicional disparador, pero después de capturar la imagen, en lugar de sacar la fotografía, como hacían las míticas Polaroid, devuelve casi instantáneamente algo parecido a un recibo en papel con una detallada descripción de lo que ha sido fotografiado."

Llegir article sencer: Mil palabras valen más que una imagen

Bombardeig

Arma 

de 

destrucció 

massiva. 

No coneixeu el foc que crema com un cor al cos

Torn de preguntes - Feliu Ventura

Réquiem por el papel

Article del diari El Pais: Réquiem por el papel, Jorge Volpi (15.10.2011):

http://www.elpais.com/articulo/opinion/Requiem/papel/elpepiopi/20111015elpepiopi_12/Tes

I per qui no el vulgui llegir sencer, algunes cites que donen una idea general de l'article: 

¿Cómo alguien podría siquiera sugerir que su labor se ha vuelto obsoleta? ¿Que, más pronto que tarde, su noble profesión se volverá una rareza antes de desaparecer? ¿Que en pocos años su arte se despeñará en el olvido? Los monjes no pueden estar equivocados: han copiado manuscritos durante siglos. Imposible imaginar que estos vayan a desaparecer de la noche a la mañana por culpa de un diabólico artefacto. ¡No! En el peor de los casos, los manuscritos y los nuevos libros en papel habrán de convivir todavía por decenios. 

Los argumentos de estos simpáticos copistas de las postrimerías del siglo XV apenas se diferencian de los esgrimidos por decenas de profesionales de la industria del libro en español en nuestros días. Frente a la nueva amenaza tecnológica, mantienen la tozudez de sus antepasados, incapaces de asumir que la aparición del libro electrónico no representa un mero cambio de soporte, sino una transformación radical de todas las prácticas asociadas con la lectura y la transmisión del conocimiento. Si atendemos a la historia, una cosa es segura: quienes se nieguen a reconocer esta revolución, terminarán extinguiéndose como aquellos dulces monjes.

Sin duda quedarán unos cuantos nostálgicos que continuarán acumulando libros-de-papel -al lado de sus añosos VHS y LP-, como seguramente algunos coleccionistas en el siglo XVII seguían atesorando pergaminos. Pero la mayoría se decantará por lo más simple y transportable: la biblioteca virtual.

Pero, si se llegan a adecuar precios competitivos, con materiales adicionales y garantías de calidad, la venta online terminará por definir su lugar entre los consumidores (como la música).
En español casi no se consiguen textos electrónicos. Así es, pero si entre nuestros profesionales prevalece el sentido común en vez de la nostalgia, esto se modificará en muy poco tiempo.

La regla básica de la evolución darwiniana se aplicará sin contemplaciones: quien no se adapte al nuevo ambiente digital, perecerá sin remedio.
Las librerías físicas desaparecerán. Este es el punto que más escandaliza a los nostálgicos. ¿Cómo imaginar un mundo sin esos maravillosos espacios donde nació la modernidad?

Réquiem por el papel és un article de l’escriptor mexicà Jorge Volpi, on es compara l’aparició actual del llibre electrònic amb l’aparició de l’impremta en el segle XV. Seguint amb aquesta analogia, els llibres d’avui en dia farien el rol dels manuscrits de segles enrere, minuciosament copiats pels monjos que equivaldrien als editors actuals. Volpi expressa tots els peròs que hi troben els “nostálgicos del libro-de-papel”, i els contra argumenta amb la seguretat que només és qüestió de temps de que tots ens adonem que és el millor per la cultura i que, per tant, desapareguin els llibres de paper completament. 

Jo em considero una d’aquestes persones nostàlgiques; no concebo passejar pel carrer i no passar per davant de cap llibreria, entrar a una biblioteca i no passar-me una llarga estona buscant un llibre que sembli que hagi desaparegut de la faç de la terra, estar fent un treball i no tenir quatre llibres oberts, tots marcats amb post-its i subratllats amb llapis. Tot això és poc pràctic, no? És a dir, per què necessitem llibreries si el llibre electrònic “ofrece el mejor de los mundos possibles: el acceso imediato al texto que se busca a través de una tienda online”? Per què perdre el temps a les biblioteques amb llibres de paper si en les de llibres electrònics serà tan fàcil com buscar un arxiu en un ordinador? O per què marcar els llibres quan tindrem la possibilitat de “encontrar de inmediato una palabra, personaje o anècdota”? Per què? Doncs perquè són detalls que, a alguns, ens fan la vida més bonica. Així de simple. Igual que alguns prefereixen buscar a l’enciclopèdia del prestatge abans que a la wikipèdia, o aquells que prefereixen enviar una carta abans que un e-mail. Tinc una amiga que preferia fer els plànols de l’assignatura de projectes a mà més que no pas amb ordinador. Potser trigava més, potser era més difícil fer marxa enrere, però mira: també gaudia més.

No estic en contra del llibre electrònic, de fet entenc que té avantatges: no pesa, pots portar més d’un llibre al mateix temps, serà més econòmic, es difondrà més...sí, tot em sembla molt bé. Jo del que em queixo és que es valori tant una cosa com la immediatesa, quan és precisament aquesta la que ens ha convertit en éssers impacients que només volem més, més i més. I ara és el llibre electrònic com en el seu temps ho va ser internet i el mòbil (per parlar de tecnologies recents) fins que arribem a un punt on el sistema operatiu de les Blackberries falla i durant quatre dies la gent es torna boja. Però després tots paguem una bona quantitat de diners per anar de vacances i “desconnectar” del món. Valorem la tranquil·litat, la privacitat, el temps...i en canvi ens omplim la vida amb elements que ens neguen aquestes coses. Caiem, a més a més, en l'error de pensar que ens seria impossible viure sense tot el que tenim. 

Ei, que jo sóc la primera que té compte de Facebook, que té milers de cançons en un aparell minúscul i que, per exemple, escriu en aquest bloc. I entenc que el món en que vivim ara no era concebible fa 500, 300 o 100 anys, i que segurament a nosaltres ens és impossible imaginar el que hi haurà segles més enllà. Progressem; hi ha avenços tecnològics, científics, intel•lectuals...i en principi tot hauria de ser pel bé dels éssers humans. Però no hi ha coses que ens fan la vida més fàcil, més pràctica, més senzilla, però també menys feliç? O és que ara no concebem la felicitat sense la proximitat d'aquests adjectius? Fins a quin punt ens movem cap endavant i no cap enrere en els aspectes més humans? Fins a quin punt creix la tecnologia a base d’anar-nos devorant a nosaltres? 

El problema no és la defensa del llibre electrònic, sinó el fet de que sembla que aquells que sentim pena al pensar en la desaparició del llibre de paper siguem retrògrades i nostàlgics, incapaços de pensar fredament amb les coses bones que aportaria el canvi. Jo veig el que aportaria de bo, però penso que aquest bo és entès dins d'un context en que valorem certes coses sense qüestionar si aquests valors realment ens fan bé o malament. No li trobo res de dolent, per molt que potser es concebi com a menys pràctic, voler tenir un llibre de paper a les mans. Hi ha gent que valorarà tenir 100 llibres en un aparell portàtil, i gent que valorarà tenir-ne 100 en una prestatgeria de casa (i no precisament per “presumir una caja de cartón”). I molts li podríem trobar el valor en les dues coses. Que no és factible una combinació? Doncs segurament sí que s’acabarà imposant el producte més innovador i pràctic. I tots aquests que haguem conviscut a prop del llibre de paper haurem de superar l’enyorança de que ja no hi sigui, i canviar la manera en que, ara per ara, concebem el llibre. Després vindran les generacions que naixeran amb el nou producte establert, igual que jo vaig néixer amb l’ordinador i no amb la màquina d’escriure. I aquestes generacions només sabran tot el que han guanyat, i se’ls hi farà impossible creure que algú ha pogut llegir mai d’una manera diferent. En canvi, no sabran mai tot el que s’han perdut. Perquè anem perdent moltes coses a causa dels valors que avui en dia regnen la nostra societat, i segur que en perdrem moltes més.

Mentida num. 7

Se'm refreda la sang quan veig les càrregues policials, estic orgullosa dels dirigents del meu país, i no estic indignada.

El que està passant per aquí

In Shift, U.S. Says Marriage Act Blocks Gay Rights

 

New York Times, February 23rd 2011
Charlie Savage, Sheryl Gay Stolberg

WASHINGTON — President Obama, in a striking legal and political shift, has determined that the Defense of Marriage Act — the 1996 law that bars federal recognition of same-sex marriages — is unconstitutional, and has directed the Justice Department to stop defending the law in court, the administration said Wednesday.

Attorney General Eric H. Holder Jr. announced the decision in a letter to members of Congress. In it, he said the administration was taking the extraordinary step of refusing to defend the law, despite having done so during Mr. Obama’s first two years in the White House.

“The president and I have concluded that classifications based on sexual orientation” should be subjected to a strict legal test intended to block unfair discrimination, Mr. Holder wrote. As a result, he said, a crucial provision of the Defense of Marriage Act “is unconstitutional.”

Conservatives denounced the shift, gay rights advocates hailed it as a watershed, and legal scholars said it could have far-reaching implications beyond the marriage law. For Mr. Obama, who opposes same-sex marriage but has said repeatedly that his views are “evolving,” there are political implications as well. Coming on the heels of his push for Congress to repeal the “don’t ask, don’t tell” law barring the military from allowing gay people to serve openly, the administration’s move seems likely to intensify the long-running cultural clash over same-sex marriage as the 2012 political campaign is heating up.

“This is a great step by the Obama administration and a tipping point for the gay rights movement that will have ripple effects in contexts beyond the Defense of Marriage Act,” said Anthony D. Romero, the executive director of the American Civil Liberties Union. “It will reach into issues of employment discrimination, family recognition and full equality rights for lesbian and gay people.”

But some conservatives questioned Mr. Obama’s timing and accused him of trying to change the subject from spending cuts to social causes. Others portrayed the Justice Department’s abandonment of the Defense of Marriage Act as an outrageous political move that was legally unjustified.

“It is a transparent attempt to shirk the department’s duty to defend the laws passed by Congress,” Representative Lamar Smith, the Texas Republican who is chairman of the House Judiciary Committee, said in a statement. “This is the real politicization of the Justice Department — when the personal views of the president override the government’s duty to defend the law of the land.”

While the issue at hand is whether gay couples in the eight states that already legally recognize same-sex marriage may be discriminated against by the federal government, the administration’s decision raised anew the more fundamental question of whether same-sex couples should have a right to marry.

Mr. Obama takes a nuanced position on same-sex marriage, and the White House was careful to say on Wednesday that his position on that issue — he favors civil unions — remains unchanged. Many advocates of same-sex marriage, though, perceived the administration’s new legal stance as a signal that Mr. Obama would soon embrace their cause.

Polls show the public is broadly supportive of equal rights for gay people — with the exception of the right to marry. Nearly 90 percent of Americans favor equality of opportunity in the workplace, and more than 60 percent favored overturning “don’t ask, don’t tell.” But the public remains evenly divided on same-sex marriage.

Tobias B. Wolff, a University of Pennsylvania law professor who has advised Mr. Obama on gay rights issues, said Wednesday’s decision may have bought the president some time with gay rights leaders, many of whom have been deeply critical of his position on the marriage issue.

“He has said that he has been struggling with the issue, and I think he has earned a certain benefit of the doubt,” Mr. Wolff said.

But the move also sharpened criticism of Mr. Obama from the right. Senator Charles E. Grassley, Republican of Iowa, said the shift was “clearly based more on politics than the law.”

While Mr. Obama has called for Congress to repeal the marriage law, in court his administration has supported the constitutional right of Congress to enact such a measure. But his legal team was forced to take a second look at the sustainability of that position because of two recent lawsuits challenging the statute. The Justice Department must file responses to both suits by March 11.

For technical reasons, it would have been far more difficult — both legally and politically — for the administration to keep arguing that the marriage law is constitutional in these new lawsuits. To assert that gay people do not qualify for extra legal protection against official discrimination, legal specialists say, the Justice Department would most likely have had to conclude that they have not been historically stigmatized and can change their orientation.

The development floored Edith S. Windsor, an 81-year-old widow who filed one of the two new lawsuits in New York. Ms. Windsor is seeking the return of about $360,000 in estate taxes she had to pay because the federal government did not recognize their marriage when her wife died two years ago. The couple married in Toronto.

“It’s almost overwhelming,” Ms. Windsor said in an interview. “I don’t know what it means in terms of what follows. But the very fact that the president and the Department of Justice are making such a statement is mind-blowing to anybody gay or anybody who is related to anybody gay. I think it removes a great deal of the stigma. It’s just great.” 

Altres articles interessants:

Topics New York Times: Same-Sex Marriage, Civil Unions, and Domestic Partnerships

Jo no t'espero

En defensa de la laïcitat!

Davant la visita a Barcelona, d’aquí a uns dies, del màxim responsable de l’Església catòlica, volem fer pública la nostra aposta en defensa de la laïcitat, un conjunt de valors que comprèn la llibertat de consciència, l’autonomia de l’individu, la separació entre l’Estat i les esglésies de qualsevol signe, i la recerca de la justícia i del bé comú de tota la ciutadania. La laïcitat és un marc de relació que permet als éssers humans viure en una societat més justa basada en el respecte mutu i la convivència pacífica.

Malgrat això, alguns d’aquests valors són encara una utopia al nostre país perquè hi perviuen privilegis que afavoreixen a uns més que a altres, que promouen algunes creences determinades per sobre de l’interès general. Aquest fet resulta especialment preocupant si tenim en compte que aquestes idees, a més de conformar el món particular de cadascú, participen de forma activa i decidida en el debat polític per definir el model de societat que volem per a tots, de manera que aquest mateix debat es perverteix perquè algunes organitzacions disposen d’un poder considerable gràcies als avantatges il·legítimes que obtenen de la seva relació privilegiada amb l’Estat.

Moltes lleis del nostre ordenament jurídic estan pensades per afavorir la religió i les confessions religioses, però n’hi ha una en particular, o per dir-ho amb més propietat un conjunt de lleis, que estan específicament dissenyades per afavorir l’Església catòlica. Els Acords entre l’Estat Espanyol i la Santa Seu de 1976 i 1979, l’anomenat Concordat, pactats a les acaballes d’un règim franquista agonitzant amb l’Estat Vaticà, absolutista i teocràtic, es van fer exclusivament per blindar els privilegis de l’Església catòlica i evitar que aquesta dificultés la transició política a la democràcia.

Aquests pactes de caràcter internacional són ara una rèmora del passat que cal superar, perquè encara avui en dia condicionen les llibertats i la salut democràtica que desitgem pel nostre país, serveixen entre d’altres coses per justificar el finançament de creences privades, per promoure l’adoctrinament ideològic als centres escolars, que haurien de ser laics, per encobrir delinqüents acusats de pederàstia i, enmig d’una crisi salvatge que colpeja les famílies dels nostres treballadors i treballadores, per pagar despeses sumptuoses com les que comportarà la visita del cap suprem dels catòlics al nostre país.

Aquests privilegis s’han d’acabar ja. És hora de revertir aquesta situació i demanar amb veu alta i ferma la fi d’aquesta injustícia. Per això exigim:

• Que les creences religioses deixin de ser finançades amb diners públics.
• Que es suprimeixi l’assignació tributària a l’Església catòlica a través de l’IRPF.
• Que les escoles deixin de ser utilitzades com a plataformes d’apostolat.
• Que les religions deixin d’imposar els seus prejudicis morals a tota la societat.
• Que els clergues pederastes i els seus encobridors siguin portats davant la justícia.
• Que l’Església deixi d’obstaculitzar l’ús del preservatiu per prevenir l’extensió de la SIDA.
• Que els infants siguin protegits de la superstició i la irracionalitat.
• Que l’Estat deixi de promoure la caritat a costa de la justícia social.
• Que els actes i llocs públics deixin d’estar presidits per símbols religiosos.
• Que els representants públics deixin d’afavorir les confessions religioses.
• Que es respecti el dret de tothom a viure segons la seva condició sexual.
• Que es reconegui el dret de les dones a decidir sobre el seu propi cos.
• Que l’apostasia sigui un dret reconegut per la llei.

Per la derogació dels acords entre l’Estat Espanyol i la Santa Seu!

Per la separació entre l’Estat i l’Església!

En defensa de la laïcitat!

www.jonotespero.cat

Concentració dijous 4 de novembre, a les 19 h, a la Plaça Sant Jaume de Barcelona

Text extret de: http://www.jonotespero.cat/?page_id=11