Ouse

No one told me about the darkness. No one told me about the rain. No one told me about the solitude. Follow the riverbank, they said. Just follow the riverbank. Ignore all other paths. I went against the brown tide, through the treeless nearby. No one told me about the cold, the autumn fog, the grey grass. Just follow the river, just follow the rocks. It's a long way, they said. But no one told me about the loss, about the silence. The dense water, the ground breaking with waves. There was no music to open the gate. Just bare hands with drops of rain. Black birds in the distance. Can you imagine the night? The unravelling of his pain? The blindness of the fire. The weeping of the elm. And she; unvanquished, unyielding. No one told me about Death.

Rossinyol

Remember it's a sin to kill a mockingbird.

Lionheart

Encara recordes les nits que no van existir; quan et despertaves de matinada només per mirar-la a contrafoscor i pensar-la lluny del somni. Ella et sentia el parpelleig constant, la pell desvetllada, i et buscava amb els ulls tancats, guiant-se per l’escalfor d’un cos que es sabia de memòria. Una nit la vas despertar. Vas dir-li que marxés, que marxaves. Que el teu cor de lleó havia tornat a rebel·lar-se i que amb ell s’havia encès la passió per l'aire i la raó de la terra. Que marxés abans de que incendiessis una altra selva. Que marxaves per no haver de tornar a veure una mirada escarxada. Es va quedar quieta, sencera, esperant-te la paraula. I vas marxar. Per poder construir frases gramaticalment correctes i tenir el to de veu controlat. Però aquelles nits mai van existir, igual que la distància que t'inventes ara per fer ús de cada paraula no dita. I les mans que lluiten per moure's. I la meitat del somriure que et deshabita els llavis. 

Muntanya avall

"I em toqui el destí que em toqui i em passi el que em passi, —hi haurà sempre un caminar i un escalar muntanyes: al capdavall, només es tenen vivències d'un mateix."

Així parlà Zaratustra, Friedrich Nietzsche

Et sorprèn el propi somriure perquè no t'imaginaves tanta alegria. Sola, ben amunt, el vent t'acaba de despentinar els cabells i et regala aire després de la pujada. Somrius a través del cansament i el somriure esdevé un riure eufòric i apassionat. Que ho vols tot; que els núvols devorin les muntanyes, que l'aigua es prengui a glops el sol, i que aquest, amb la seva llum, incendiï tot allò que tingui al seu davant. Que et cremes, aquí dalt, et cremes en la teva pròpia foguera i rius; com voldries renovar-te, si primer no t'haguessis tornat cendra? La violència es transforma en carícia i res no fa por. Ho sents? No entens qui voldria posar veu a les frases que s'escolten en el silenci. Hi ha llocs on no arriba la paraula dita, només el soroll dels quatre elements i els seus mil colors. Tot gira i tu gires, fora de control. Així ho vols: cal tenir encara un caos dins un mateix per poder infantar una estrella que dansa. Hi ha llocs on el cos arriba abans que l'ànima i necessites un temps per tornar-te a reconèixer. I ho fas, ben amunt, amb aquell somriure que t'ha sorprès i que s'ha transformat en la quinta essència d'aquest paisatge. Ja fa fred i et queden molts graons per baixar. No te'n pots saltar ni un. Aniràs corrent muntanya avall.

Regar

Tinc el miserable costum d'ofegar les flors.

26

Ets

un somriure amagat en uns ulls, tan blaus, que travessen tots els grisos. 

Paparazzi

Avui la lluna m'ha pillat in fraganti. 

De neu

Gran nevada, Lexington 2001

Winter is coming - Radical Face

Diu que

"Mai s'ha escrit major bellesa que la que llegiràs sobre la meva pell aquests dies..."

Superfícies

Hola, soy Calma. Y tú?

Tormenta.

De tardor

Tan, tan.

¿Quién es?

El Otoño otra vez.

Federico García Lorca

Són amables els núvols

de tardor.

Com la música.

Feliu Formosa

aprovechemos el otoño

antes de que el futuro se congele

Mario Benedetti

Te recuerdo como eras en el último otoño.

Eras la boina gris y el corazón en calma.

En tus ojos peleaban las llamas del crepúsculo.

Y las hojas caían en el agua de tu alma.

Pablo Neruda

Let me be the scarlet flame

On a windy autumn morn.

William Stanley Braithwaite

Una gota de pluja cau de la fulla. ¿I tu?

Feliu Formosa

Novembre m’omple els ulls de claredats.

Miquel Martí i Pol

Listen.

With faint dry sound,

Like steps of passing gohsts,

The leaves, frost-crisp’d, break from the trees

And fall.

Adelaide Crapsey

Fall, leaves, fall; die, flowers, away;

Lengthen night and shorten day;

Every leaf speaks bliss to me

Fluttering from the autumn tree.

Emily Brönte

Drets d'autor

Gira que gira

Per aquesta zona sempre hi ha activitat. La setmana passada que si la Diada, aquest cap de setmana que si la Mercè. Al Passeig Lluís Companys mai paren de construir escenaris musicals i casetes efímeres. És com viure al mig de la festa constantment. I m’agrada estar aquí. M’agrada el llit on dormo i la llum que em desperta. L’habitació encara està a mig fer però és que a vegades no hi ha temps de res. Pocs matins són de despertar mandrós i de cafè tranquil a la sala d’estar mirant per la finestra. Però avui sí. Avui he descobert que això que fan els protagonistes de Mi vida en 65 minutos no és tan estrany. Mirar com la rentadora renta és sorprenentment addictiu. No ho hagués dit mai. I així passa el matí.

Cercle

Et prens a glops les meves llàgrimes i em devores el riure. Com vols que accepti el quadrat si tot és mar, poesia, xocolata i música? 

Anem

Let's go
                let's go
                               let's go
                                             let's go
                                                           let's go
                                                                        let's go
                                                                                      let's go
                                                                                                    let's go
                                                                                                                  let's go
                                                                                                                                 let's go...



Wet - Sean Rowe

Parpelles

Eyelids would have been fastened down by rain.

Jacob's Room, Virginia Woolf

[Harcourt, 2008]

Regalimar

L'estiu regalima
                 
                        gotes d'aigua
                                 
                                             préssec

                                                            síndria
                                                   
                                                                       i gelat de xocolata.

Mai, sempre, tot, res

Que mai et deixa. 

Que sempre dóna. 

Que tot torna. 

Que res s'acaba.

Capvespre

Les mans escriuen poesia mar endins.

Que se'm quedin curtes

No...sens dubte sou vosaltres que em reconeixeu a mi! I jo que només us ho puc agrair amb...cap paraula; només donant cops a l'aire amb un pal i sentint que em poso vermella i estant en un d'aquells núvols de confusió i il·lusió barrejada on el temps passa ràpid. I tinc 23 boletes granates per repartir durant l'any en els moments de més intensitat i —ara faré un desig. El diré en veu alta. L'escriuré. Deixaré de banda la supersitició de no poder dir els desitjos per tal de que es compleixin. Va home va, els hauríem de dir tots!— desitjo que les 23 se'm quedin curtes.