dissabte, 12 de juliol del 2014

Atea

Queda un record. Just quan va néixer se’t va avançar. Et va travessar sense adonar-te’n. Mentre passaven les hores i es compartia el dolor. El record va esdevenir creença i tu, de cop, eres creient. Sense raó més enllà de la tarda. De l’hivern. I ara ja no saps com viure amb el teu déu. Com fer-lo caure sense morir, durant un temps, tu també.