Finestra

En aquella habitació de pluja i llum groga, ens vam convertir en poetes.

26

Ets

un somriure amagat en uns ulls, tan blaus, que travessen tots els grisos. 

Diu que

"Mai s'ha escrit major bellesa que la que llegiràs sobre la meva pell aquests dies..."

Sentit comú

Et vindrà de gust sortir corrent de classe per agafar una bici amb el seient fet pols i baixar sense parar fins a casa, on t’espera un suc de taronja que potser ajuda a espantar els mocs i una sopa que bufa fora el vent del dia. Ara ja has après a dormir amb samarreta de màniga llarga i penses que potser així pararan els constipats i les angines, mira que és bàsic, fàcil i lògic, tot plegat. Però bé, la lògica, el sentit comú dels quals tothom parla tant no està fet per a tothom. Hi ha qui ens certs moments agafa el camí més llarg per tornar a casa, qui desfà un bon pam de bufanda malgrat poder esmenar l’error fàcilment, qui agafa dos llibres al sortir de casa, tot i que pesin, perquè un ja s’està acabant, qui dóna mil voltes en comptes de nou-centes norant-nou, i qui decideix tenir fe cega en un GPS i acaba fent un viatge de 1450 quilòmetres des d’Erquelinnes fins a Zagreb, d’anada i de tornada. Si és que hi ha gent per tot.

Les Reines i la llum

Para que duermas bien.

[Dibuixos: Gràcies mar]

En companyia

Com a bloc, aquest 2013, no puc desitjar gaire cosa més que les paraules que, sigui el dia que sigui, contenen esperança, i aquelles que arriben amb compte gotes però amb una proximitat alarmant. No desitjo res més que la companyia d'una valenciana que es mou entre mil mons, i la d'una catalana que omple les seves paraules d'un somriure murri. Vull, cada dia, els petits detalls que respira la noia de la regalèssia, i les noves perspectives que ens revela una ballarina que balla ben lluny. Em deixaré portar per les ones d'una mar en etern moviment, i intentaré trobar aquell fons negre que a vegades no apareix. Que durant tot l'any no faltin mai les paraules que tant em fan riure de la meva veïna, i els secrets tan ben amagats del misteri aquàtic.  Que jo us segueixo, i jo us compartiexo. 

Petites veritats (Núm. He perdut el compte)

Avui he vist un gat negre i m'he despertat amb una sorpresa a la italiana. He passejat pels carrerons de Barcelona amb algú que no feia més que donar-me cops i molestar-me sense parar. És adorable. M'he passat una hora dins una llibreria i he aconseguit no comprar-me res. Em queden poques pàgines del llibre que des del setembre tenia ganes de llegir i aconseguiré acabar-me'l abans que s'acabi l'any. Us juro que tot això és veritat. Ara, de certeses grandiloqüents no m'atreveixo a fer-ne gaires, només que l'últim dia de l'any sempre és assolellat. 

Efemèrides

La casa està sola i els fantasmes s’amaguen entre les parets. L’olor d’eucaliptus ho ha envaït tot però jo encara tinc mocs. El llit està per fer, els klínex estan per tot arreu, i la roba trigarà en assecar-se. La Sílvia em mira des de la portada de la revista i jo la felicito pel gran concert del dissabte, ella i la seva veu estaven precioses. A la porta s’hi ha afegit una mà. Ara ja hi ha dues mans dretes, dues mans esquerres i un peu dret. Arriben els sopars, els dinars i els redinars; i jo tinc ganes d’escudella i carn d’olla, pel•lícules que acaben més que bé i sol d’hivern. En aquests dies tan globalitzadament festius, tots recordarem les efemèrides més personals mentre cantem ha nascut un minyonet i fum, fum, fum.

Plàtans

I think I want a mango tree. 

O millor un bananer. 

Mango Tree - Angus and Julia

De cap per avall

Tu no ho saps, però l’altre dia mentre em parlaves et vaig deixar d’escoltar. Et vaig obviar els ulls i les paraules i em vaig fixar únicament en la teva boca de cap per avall. Estirades d’una manera estranya només veia el teu llavi inferior i les dents que s’hi amagaven darrere. Parlaves i jo em fixava amb el moviment que em revelava l'escena. La llengua es retorçava i xocava contra parets noves i la saliva es veia més del normal. Tu seguies parlant i jo deuria posar una cara d’estar-te escoltant. Doncs no, ja t’ho dic ara. Estava senzillament gaudint de la nova perspectiva.

Superfícies

Hola, soy Calma. Y tú?

Tormenta.

En moviment

Quan jo hi arribo tu ja hi ets, i em sorprens una i altra vegada amb la serenitat que guardes dins teu i que m’aboques quasi sense voler-ho. Que és el mateix blau, el mateix rínxol i la mateixa mà, però amb anys de distància i de silenci entremig. I ara t’apropes i parles i somrius i calles i em mires sense més però amb tot. Em reconeixes. Em reconec. I et reconec amb cada una de les capes noves que no sabia que existien. Que et pregunto, em preguntes i així anem fent; entrellaçant històries que encara no havien parlat mai entre elles. Ara passen les hores i sembla que passi la tardor i sí, tens raó, tot està en moviment i ni jo tinc ganes de parar-ho.

Celebrar

Ahir vaig tenir por de ficar el pinxo tan endins que el pa no tornés a sortir i es quedés rebolcant-se en el formatge fos. Que estava bo, estava deliciós. Hi havia fils per tot arreu que pujaven i pujaven per finalment baixar i acabar en la foscor de la boca. Ben a prop hi havia una dona sola que es menjava tota una taula de formatges i pernil. S’ho va acabar tot sense problemes. Nosaltres vam patir més, potser, però és que ho vam rematar amb una explosió de xocolata. I res sembla gaire important. Tampoc enteníem massa al cambrer argentí i ells no es van aclarir amb qui pagava. Et sento riure. Vaig tornar coixejant a casa. Que fàcil és celebrar les petites victòries quotidianes.

Blau

Ara ja m’he acostumat a dormir sota l’onada blava que crema.

Incendios de nieve - Love of Lesbian

Diversitat

La vida transcorre entre petons publicats, udols de poetes i piles de roba per rentar.

Perquè mataràs monstres per mi

Quan tots els petits

                                                perquès

                                                          es transformen en un únic

                                                                               incondicional.

Un día en el parque - Love of Lesbian

Nits de sol

Quan la lluna il·lumina el despertar.

Conspiració

Que aquesta Mercè passa i jo ni ho diria. El museu s’ha omplert de colors i demà encara n’esperem més. La tardor ha arribat entre xafogor i encara falta temps per poder començar a gaudir de les fulles, les castanyes i les bufandes. Camino amb son i amb el cabell despentinat. Que aquest setembre és il•lusió i vertigen i sensació de que faltaran hores d’ara en endavant. I potser a vegades els d’e-cristians estaran just davant dels de l’associació de gais i tot ens semblarà molt estrany. Potser la gent es seguirà creient que els maies van morir-se de set. Així, tots a la vegada. I que les piràmides van ser construïdes amb la força dels esclaus. Res, tonteries. Un dia ens despertarem i ens diran que tot era mentida. Que el Sol no està al centre del sistema planetari i que Copèrnic tan sols va ser un altre participant de la conspiració científica-racional. I més ens valdrà creure que podem fer servir més del 10% de la nostra capacitat cerebral com feien els nostres avantpassats. Que segur que les coses anirien millor i ens ho passaríem pipa per allà a dalt en el pla astral.

Cercle

Et prens a glops les meves llàgrimes i em devores el riure. Com vols que accepti el quadrat si tot és mar, poesia, xocolata i música? 

Anem

Let's go
                let's go
                               let's go
                                             let's go
                                                           let's go
                                                                        let's go
                                                                                      let's go
                                                                                                    let's go
                                                                                                                  let's go
                                                                                                                                 let's go...



Wet - Sean Rowe