dimecres, 20 de gener del 2016

De vegades

Vaig arrencar una pàgina d’aquell llibre de fotografies i avui ha aparegut allà a les vuit del matí. Sol. Boira baixa. Gespa. Arbres. I tu, ahir, llegint sobre el silenci i preguntant-me a mi. Sobre el silenci. A mi. Que poques vegades el trobo i que quan el trobo em costa trencar-lo. Que prefereixo el silenci a la paraula dubtosa. Que prefereixo el silenci a la paraula, de vegades. Però crido, també, quan em despertes la boca. Quan la ment es fa carn i la nit cos. Que està lluny, aquella casa, que estan a prop les mans. Que allunyar-se i apropar-se sembla que sigui cosa de pocs segons. D’ínfims mil·límetres. I jugo amb el foc sempre que puc. I tu l’eternitzes quan te’l menges amb les mans i no et cremes.