Era això

I came back

and it was this.

the shining, bright sun, the smell of the air just now,

each physical moment, passing, passing, it's what

it always is or ever was, just then, just there.

Robert Creeley

Boscos

Això: un moment sense retorn. Imperiós. De debò. Més visceral que raó; però, per això, veritable i imperatiu. 

Imperatiu, i de debò. Un impuls essencial, vital. Com anar pel món fent teatre sense pensar en res i que res tingui importància. Com sortir de cop sense saber on anar. Com enamorar-se, encara que sigui per una estoneta.

Birnam, Víctor Sunyol

Un moment sense retorn. El moment imperiós en que em permeto enamorar-me de tu. Despullada. Descontrolada. Blanca com la llet. Buida de paraules. Una estoneta. Quatre segons d’una tardor sencera. I el curt passeig de tornada. El que triga en sortir, caminar i seguir caminant. El que trigo en perdre-li la mirada i que la tarda segueixi com si res. Com si fos només un moment minúscul d’un dia sencer construït a base de cafès i cigarrets. Com tants altre que vindran. Ella, que s’ha convertit en les paraules que no es diran. I jo, que crec en tot el que no s'ha dit encara.

Si corres

Somewhere someone is traveling furiously toward you, 

At incredible speed, traveling day and night, 

Through blizzards and desert heat, 

across torrents, through narrow passes.

John Ashbery

Em pregunto si tu també estàs esperant a que xiuli la cafetera. Si prens cafè els diumenges després de dinar. Sol o amb llet, amb o sense sucre. Em pregunto si saps que demà arriba la tardor, tot i que sigui una mica de mentida, encara. Si corres amb fúria cap a algú, a una velocitat increïble, dia i nit, a través de tempestes de neu i d’una calor abrasadora. O si ja corres cap a tu, de tornada. Em pregunto des d’on et miren els lleopards i els mussols, si els hi notes el desig infiltrat, si saben fer-te riure. Si t’agrada riure com a mi m’agrada veure’t riure. Igual que m’agrada el cafè després de dinar, els diumenges.

Anar-la a buscar

Avui m’he adonat que m’havia allunyat d’ella. De les seves preguntes que responien a les meves. De la seva fragilitat. De cada una de les seves soledats, tan soles. De la seva ironia. I de la seva essència tan dispersa. M’he adonat que fa temps que no escric. De que emmudeixo. Malgrat les fogueres. El ball. Que em fa por aquest silenci. Tan meu. Tan nou. I he pensat que l’aniré a buscar. Dins la tomba. Mullada. Parlant. I així, potser, les soledats esdevindran una de sola. Per tots. I així, potser, m’atreviré a escriure sense témer la buidor que deixa la segona persona del singular.

te has quedada mudo 

y no bailas descalzo sobre la brasa de tus palabras.

José Ángel González Franco

[Llegit minuts després d'escriure]

Ja ho deia ell

La luz es demasiado grande 

para mi infancia.

Pero ¿quién me dará la respuesta jamás usada?

Alguna palabra que me ampare del viento,

alguna verdad pequeña en que sentarme

y desde la cual vivirme,

alguna frase solamente mía

que yo abrace cada noche,

en la que me reconozca,

en la que me exista.

Origen - Alejandra Pizarnik

T’he repetit els versos en veu alta. Tu, que buscaves desesperadament alguna frase només teva i que has acabat creant tantes veritats pels altres. T’he repetit i t’he escrit, també. T’he copiat versos amb un bolígraf tan prim que quasi desapareixes del paper; massa quadriculat per cabre-hi. Que ho desbordes tot just quan el terra, que sempre ha trontollat, sembla haver sucumbit. Sense més. Com qui ja s’ho esperava. Com qui, sense saber-ho, havia caminat amb peus de plom, agafant-se amb la resta del cos a les parets, al sostre, a les infinites baranes i al cel enfosquit de primavera. Les mans estan cansades. I ja ho deia ell que hem de preguntar per poder construir. Que no es pot ser sense saber. Pero hace tanta soledad que las palabras se suicidan.*

*A. Pizarnik

Consol

How enduring, how we need durability.

Czesław Miłoz

Falta el fred. Falta la calor sobtada d’aquell cos que fa anys vas fer estremir damunt la gespa. Avui no dónes la volta sencera ni persegueixes l’eufòria de les fulles. Si de cas, els hi acabes d’exprimir el poc color amb un clic de la càmera. Avui t’estires per veure si així recuperes l’equilibri. Perquè, sigui com sigui, la tardor t’ha tornar a col•locar sobre la corda fluixa. I tu, funàmbul de la vida, sembla que t’hi trobis a gust, allà dalt, com si no poguessis estar-te més d’una estació en terra ferma. I no saps d’on ve l’ànsia d’abisme ni com desfer-te del desconsol que, ja de nena, et feia buscar el llit dels pares a mitjanit. T’hi trobaves bé entremig dels dos; sencera. Aquell somni et prometia una protecció que després has sortit a buscar fora de les quatre parets de casa teva. T’has arrelat a altres llits, altres mans i altres ulls; obviant, per pura necessitat, el fet que qualsevol arrel pot ser extirpada.

Tan sols un moment

I would like to watch you sleeping,
which may not happen.
I would like to watch you,
sleeping. I would like to sleep
with you, to enter
your sleep as its smooth dark wave
slides over my head

and walk with you through that lucent
wavering forest of bluegreen leaves
with its watery sun & three moons
towards the cave where you must descend,
towards your worst fear

I would like to give you the silver
branch, the small white flower, the one
word that will protect you
from the grief at the center
of your dream, from the grief
at the center. I would like to follow
you up the long stairway
again & become
the boat that would row you back
carefully, a flame
in two cupped hands
to where your body lies
beside me, and you enter
it as easily as breathing in

I would like to be the air
that inhabits you for a moment
only. I would like to be that unnoticed
& that necessary.

Variation on the word sleep - Margaret Atwood



M’agradaria veure com dorms,
potser mai no ho podré fer.
M’agradaria contemplar
com dorms. M’agradaria dormir
amb tu, d’entrar
en el teu dormir, sentir-ne la suau i fosca onada
que em llisca pel damunt

 i caminar amb tu per aquell bosc
lluent i tremolós de fulles blau verdoses
amb el seu sol aquós i les tres llunes
vers la caverna on has de baixar
fins allò que més tems

M’agradaria donar-te la branca
de plata, la petita flor blanca, aquella
única paraula que pot protegir-te
del dolor en el centre
del teu somni, del dolor
en el centre, m’agradaria seguir-te
amunt per la llarga escalinata
un altra vegada i ser
la barca que et retornarà remant
lentament, una flama
dins dues mans juntes
cap on el teu cos jeu
vora meu, i que tu hi entressis
tan fàcilment com es respira

M’agradaria trobar-me dins l’aire
que hi ha dins teu tan sols
un moment. M’agradaria passar tan desapercebuda,
i ser tan necessària.

Variació sobre la paraula dormir - Traducció de Montserrat Abelló

El vers

Llegeixo poesia

per omplir l'absència

de mi mateixa.

Tanmateix

Tot és així com un vent
que remou el que s'amaga
dins teu.

I desconeixes qui ets
on vas i d'on véns.

I són molts
els qui se t'acosten.
I els mires als ulls.

I no saps si dir-los
ben clar: com n'és, de crua,
la veritat,

que tanmateix estimes
amb un amor foll.


Montserrat Abelló

Cremar

I know it hurts to burn.

Adrienne Rich

Sota el coixí

Como los libros prohibidos
te escondo bajo mi almohada.
Duermen las luces
duermen las voces.
Entonces te saco
y comienzo
a devorarte.


Maram al-Masri

[Cereza roja sobre losas blancas, traduït per Rafael Ortega

Lancelot inverso, 2009]

En un instant

En el espasmo de un instante
nos encontramos.
Me atravesaste,
y te atravesé.
Me diste mi dolor
y te di tu gloria.
Te irás a regar
una tierra nueva,
y yo me quedaré pensativa:
¿Cómo
llegaron a entrelazarse nuestras manos?


Maram al-Masri

[Cereza roja sobre losas blancas, traduït per Rafael Ortega

Lancelot inverso, 2009]

Cada paraula d'amor

Qué dolor
por cada palabra de amor
que quiso exteriorizarse
y fue enterrada viva...
Qué dolor
en la garganta.

Maram al-Masri

[Cereza roja sobre losas blancas, traduït per Rafael Ortega

Lancelot inverso, 2009]

Sibyl Vane

Et penses que vas al teatre, així, com si res. Veuràs el clàssic de Calderón de la Barca i clar que és probable que se’t posin els pèls de punta quan sentis ¿Qué es la vida? Un frenesí. ¿Qué es la vida? Una ilusión, una sombra, una ficción, y el mayor bien es pequeño: que toda la vida es sueño, y los sueños, sueños son. Fins aquí tot normal. Però resulta que no. Que els actors són   M A J Ú S C U L S, el text l'escoltes com per primera vegada, i davant teu es produeix, precisament això, un somni teatral. I t’ho mires amb el tors tirat cap endavant, les mans agafades, i el cos fent petits salts incontrolables de tanta adrenalina acumulada. Quan s’acaba t'adones que et tremolen les cames, que no pots aplaudir prou, i que et poses de puntetes per tal d’impulsar cap enfora cada emoció del teu cos, igual que feia Rosaura. Sempre de puntetes.

[La vida es sueño, Calderón de la Barca

Versión de Juan Mayorga

Dirigida por Helena Pimenta]

[Vídeo de la primera lectura]

De l'engruna

Bon dia, amor que triomfes de l'ombra
i obres foc nou al tomb de la campana.
Que t'arbres amb l'esforç de rel i copa
i, dau a dau, desmuntes el paisatge
de l'enderroc, i et fas mina de boscos
i de l'engruna en treus una altra festa.

L'ombra de l'altre festa - Maria-Mercè Marçal

Ulls folls

Et les yeux fous guidés par le soleil

Pierre Reverdy

Deixar de ser per tornar a ser

No existe el tiempo,
no la distancia,
no la muerte;
existe la vibración,
el movimiento,
el incesante cambio:
ser, dejar de ser para volver a ser.
Un segundo trae ya la carga de su muerte
y el embrión de su vida.
La yerba que pisamos,
aquel sofá de mimbre,
tu explicación de Bergson,
la dulce calma,
todo tiene esa dimensión remota
de una isla escondida
en el centro mismo del devenir
para evadir la muerte
y ser pura vibración, puro presente.


No existe el tiempo - Enriqueta Ochoa

Tremola

Amanecí sin ella.
Apenas si se mueve.
Recuerda.

(Mis ojos, más delgados, la sueñan.)

¿Qué fácil es la ausencia?

En las hojas del tiempo
esa gota del día
resbala, tiembla.

El día - Jaime Sabines

Vitalitat

La vida en la tierra sale bastante barata.
Por los sueños, por ejemplo, no se paga ni un céntimo.
Por las ilusiones, sólo cuando se pierden.
Por poseer un cuerpo, se paga con el cuerpo.

Y por si eso fuera poco,
giras sin billete en un carrusel de planetas
y junto a éste, de gorra, en un torbellino de galaxias,
en unos tiempos tan vertiginosos
que nada aquí en la Tierra llega ni siquiera a moverse.

Wislawa Szymborska (versos del poema Aquí, traducció de Gerardo Beltrán i Abel A.   Murcia Soriano)

Cel obert

Et pour qui maintenant le ciel s'était ouvert

Cherchaient encore le bout où finirait le monde

Pierre Reverdy (versos del poema Voyages sans fin)

Y para quienes ahora el cielo estaba abierto

Buscaban aún el límite donde terminaría el mundo

                                      Traducció de Guillermo F. Rojano (Viajes sin fin)