Quan el mar no deixa que t'enfonsis

La llum que s'esmuny rere el poble, el mar serè i el cel que s'apaga; saps que ha arribat l'hora de banyar-te.

Bufa fort

Després de molts dies, avui ha bufat la tramuntana. A la platja ja no hi havia boira i les tovalloles s’han assecat ràpid a la barana de la terrassa. Ja era hora. Els diaris estan plens de "setembre”, “tornada”, i de “la poca desconnexió d’aquest estiu”. I és cert, res s’atura  i què ràpid que ha passat tot plegat. Ahir la nit alguns mojitos tenien regust a comiat i l’aigua de la piscina estava calenta. Ara s’ha enfosquit tot en qüestió de minuts. Si plou serà la primera vegada des que sóc aquí. I plourà. El vent bufa fort, i he hagut de tancar totes les finestres de la casa. Però qui sap si les tornaré a obrir perquè s’ho endugui tot...potser fins i tot a mi durant un temps.

Clic

Em desperto de la migdiada. Avui ha estat més curta, que sinó m'agafa mal de cap. Des de casa sento la música que ve de la platja pel torneig de pales, són uns pesats. El cel; perfectament blau. Avui fa una mica més de brisa. Pel matí, a la platja, no he pogut llegir el diari tranquil·lament com ahir, que no hi havia ni gota de vent. A dins s'està bé, però a fora el sol crema com pocs estius. Per sort l'aigua està freda com cada any, i llueix un blau-verd intens. Quan t'hi submergeixes, tot va bé.

De fruita i estiu

Encara sento el gust granatós de la figa estiuenca.

Tant i tant i tant

Fulla, cau amb mi,
marxem sense por:
ella té més força,
sap com dir que no
i quan dir que sí,
se sap sostenir;
no es mira les fulles
per terra, al jardí,
no sent el vertigen
urgent teu i meu,
no colga l'adéu.

Fulles mortes - Jaume Subirana

Autoregal

"Surreal, but nice..."

8

El dia comença a les 00:00 i ja és agost. Jo ho celebro cantant dionisíacament i menjant-me un Happy Hippo per esmorzar. Que la vida no atura el ritme mai.




Els Pets - Agost