Dintre botes i butxaques

Cau
          la
                 nit

i nosaltres caiem amb ella.


I tot el

                        (silenci)

                                                    que resta després.

Ja juguem prou al joc

...de no dir el que criden els ulls, no seguir el camí de les mans, no sentir el que proclama el cos, no obeir el que ens indica el cor.

No obeir - Mishima

Fràgils i orgulloses

I l'angoixa de quan no ens sentim els crits.

Els crits - Mishima

Fi: March 28th (1941)

Et vas omplir de pedres les butxaques. Per poder-te quedar en les profunditats, i ja no pujar mai més a la superfície. Per no poder tornar. Per no haver de tornar i viure entre realitat i ficció, exterior i interior, dolor i felicitat; tot en un sol món. En uns segons tot es va desplomar: la inseguretat, la descripció, la tortura i la necessitat creativa. De manera inconscient i amb cautela vas anar forjant una consciència segura i arrelada. I amb la ploma teixies un món amb ànima, que respirava l’aire que tu mateixa havies inspirat al llarg dels dies més quotidians i els dies plens de guerra. Quina guerra, la teva. I la de tots. Però vas aconseguir entendre i construir i explicar i, sobretot, expressar. I vas escollir l’aigua, vas escollir tancar els ulls. I encara ara segueixes fluint. 

You filled your pockets with stones. To be able to stay in the depths and never come back up to the surface. To not be able to return. To not have to return and live between reality and fiction, exterior and interior, pain and happiness; all in one world. In a few seconds everything collapsed; the insecurity, the description, the creative torture and necessity. In an unconscious way and with caution you forged a rooted and secure consciousness. And with your pen you wove a world with a soul, which breathed the air that you yourself had inspired during the most normal of days and the days filled with war. What a war, your own. And all of ours. But you were able to understand and construct and explain and, above all, express. And you chose water, you chose to close your eyes. And still now you keep on flowing.

Comiat: Sunday, March 8th (1941)

I will go down with my colours flying.

A Writer's Diary, Virginia Woolf

[Harcourt, 2003]

M'enfonsaré amb els meus colors volant.

Diari d'una escriptora, Virginia Woolf

Comiat: Wednesday, January 15th (1941)

Yes, I was thinking: we will live without a future.  

A Writer's Diary, Virginia Woolf

[Harcourt, 2003]

Sí, pensava: viurem sense un futur.

Diari d'una escriptora, Virginia Woolf

Retrat (II)

Demise - Angels and Airwaves

Comiat: Wednesday, October 2nd (1940)

I said to L.: I don’t want to die yet. (…) I shall think—Oh I wanted another 10 years—not this—and shan’t, for once, be able to describe it. It—I mean death; no, the scrunching and scrambling, the crushing of my bone shade in on my very active eye and brain; the process of putting out the light—painful? Yes. Terrifying. I suppose so. Then a swoon, a drain; two or three gulps attempting consciousness—and then dot dot dot. 

A Writer's Diary, Virginia Woolf

[Harcourt, 2003]

Li vaig dir al L.: encara no vull morir. (…) Penso— Oh com volia uns altres 10 anys—no això—i no podré, per una vegada, descriure-ho. Em refereixo a la mort; no, al rebregar-se i al lluitar, al cruixir dels meus ossos sobre el meu ull i cervell tan actius; el procés d’apagar la llum—dolorós? Sí. Terrorífic. Suposo que sí. I aleshores un desmai; un buit; dos o tres glops per intentar recuperar el coneixement—i després punt punt punt.

Diari d'una escriptora, Virginia Woolf

Comiat: Saturday, June 22nd (1940)

I mean, there is no autumn, no winter. We pour to the edge of a precipice…and then? I can’t conceive that there will be a 27th of June 1941.

A Writer's Diary, Virginia Woolf

[Harcourt, 2003]

Vull dir, no hi ha tardor, no hi ha hivern. Ens aboquem a la vora d’un precipici…i aleshores? No puc concebre que hi hagi un 27 de juny del 1941.

Diari d'una escriptora, Virginia Woolf

No cauen fulles

He tornat a caminar per l'última tardor. El mateix terra mullat. El mateix aire humit. Les mateixes mans dins les butxaques, guardant-se del fred. I m'he hagut d'alimentar de noves notes musicals i noves paraules, per tal de no caure en una espiral tan familiar que espanta. 

Comiat: Sunday, June 9th (1940)

It struck me that one curious feeling is, that the writing “I” has vanished. No audience. No echo. That’s part of one’s death. 

A Writer's Diary, Virginia Woolf

[Harcourt, 2003]

Em va sorprendre la curiosa sensació de que l'escriptura del "jo" ha desaparegut. No hi ha audiència. No hi ha eco. Això és part de la pròpia mort d’un.

Diari d'una escriptora, Virginia Woolf

De palabra se equivoca

Per acompanyar la pluja quiero mi duda infinita, vull la gota més pesant i els ulls més propers. 

Loca - Sílvia Pérez-Cruz i Ravid Hang

Comiat: Monday, August 7th (1939)

Oh and I thought, as I was dressing, how interesting it would be to describe the approach of age, and the gradual coming of death. As people describe love. To note every symptom of failure: but why failure? To treat age as an experience that is different from the others; and to detect every one of the gradual stages towards death which is a tremendous experience, and not as unconscious, at least in its approaches, as birth is. 

A Writer's Diary, Virginia Woolf

[Harcourt, 2003]

I mentre em vestia vaig pensar com seria d’interessant descriure l’aproximació de l’edat, i la progressiva arribada de la mort. Igual que les persones descriuen l’amor. Anotar cada símptoma del fracàs: però per què fracàs? Tractar l’edat com una experiència que és diferent a les altres; i detectar cada una de les etapes graduals cap a la mort, que és una experiència tremenda  i no tan inconscient, si més no en el fet d'aproximar-se, com és el naixement.

Diari d'una escriptora, Virginia Woolf

Fugir

I vaig venir aquí després d'un munt d'anys. Ja ho veus. Sempre s'acaba tornant al lloc d'on es fuig.

El silenci dels arbres, Eduard Márquez

Comiat: Wednesday, June 5th (1935)

And then the usual depressions come. And I wish for death.

A Writer's Diary, Virginia Woolf

[Harcourt, 2003]

I aleshores vénen les típiques depressions. I desitjo la mort.

Diari d'una escriptora, Virginia Woolf

Comiat: Tuesday, October 16th (1934)

I am so sleepy. Is this age? I can’t shake it off. And so gloomy. That’s the end of the book. I looked up past diaries— a reason for keeping them, and found the same misery after Waves— after Lighthouse. I was, I remember, nearer suicide, seriously, since 1913. 

A Writer's Diary, Virginia Woolf

[Harcourt, 2003]

Estic tan somnolenta. És l’edat? No me’n puc desfer. I tan trista. Això és haver acabat el llibre. Vaig mirar antics diaris— una raó per guardar-los, i vaig trobar la mateixa misèria després de Les Ones— després de Al far. De debò que recordo estar més pròxima al suïcidi com no ho havia estat des del 1913. 

Diari d'una escriptora, Virginia Woolf

Comiat: Tuesday, September 18th (1934)

I had a notion that I could describe the tremendous feeling at R’s funeral: but of course I can’t. I mean the universal feeling; how we all fought with our brains, loves and so on; and must be vanquished. Then the vanquisher, this outer force became so clear; the indifferent, and we so small, fine, delicate. A fear then came to me, of death. Of course I shall lie there too before the gate and slide in; and it frightened me. But why? I mean, I felt the vainness of this perpetual fight, with our brains and loving each other against the other thing; if Roger could die. 

A Writer's Diary, Virginia Woolf

[Harcourt, 2003]

Vaig tenir la noció de que podria descriure el sentiment tremebund del funeral del R.: però és clar que no puc. Em refereixo al sentiment universal; com tots vam lluitar amb els nostres cervells, amors...; i hem de ser vençuts. I aleshores el vencedor, aquesta força externa es va fer tan clara; l’indiferent, i nosaltres tan petits, fins, delicats. Aleshores em va venir una por, de la mort. És clar que jo també m’estiraré davant d’aquella porta per entrar-hi; i em va espantar. Però per què? Vull dir, vaig sentir la vanitat d’aquesta lluita perpètua, amb els nostres cervells i estimant-nos contra l’altra cosa; si el Roger pogués morir.

Diari d'una escriptora, Virginia Woolf

Comiat: Wednesday, January 13th (1932)

Can we count on another 20 years? I shall be fifty on the 25th, Monday week that is: and sometimes feel that I have lived 250 years already, and sometimes that I am still the youngest person in the omnibus.

A Writer's Diary, Virginia Woolf

[Harcourt, 2003]

Podem comptar amb uns altres 20 anys? En faré cinquanta el dia 25, un dilluns: i a vegades sento que ja he viscut 250 anys, i altres vegades que encara sóc la persona més jove dins l’òmnibus.

Diari d'una escriptora, Virginia Woolf

Il·limitat

I will go on adventuring, changing, opening my mind and eyes, refusing to be stamped and stereotyped. The thing is to free one's self: to let it find it's dimensions, not be impeded.

A Writer's Diary, Virginia Woolf

[Harcourt, 2003]

Puzles

This is not a place. 

Perth - Bon Iver

This is my excavation

This is pouring rain.

re: Stacks - Bon Iver

No envellim

These are the soul's changes, I don't believe in aging. I believe in forever altering one's aspect to the sun. Hence my optimism. 

A Writer's Diary, Vriginia Woolf

[Harcourt, 2003]

Paraules breus XI

Vius en el cim de la flama que crema

Francesc Josep Vélez (vers del poema No ser-hi)

Senyor poeta,

Avui m'he tornat a submergir en les teves paraules, síl·labes, lletres, idees, emocions i essències...i et torno a dir gràcies. 

Tot això va passar i no va passar,
tot tornarà a no passar un altre cop,
però tornarà,
tot quedarà en suspens,
enmig de l'aire,
talment un episodi
damunt la corda fluixa del funàmbul,
en lluita contra l'atzar,
contra la gravetat,
contra la pèrfida atracció dels àngels del senyor.
Res d'això va passar, però tornarà a passar.

Etern retorn - Francesc Josep Vélez


 (Presentació de L'essència de la pols, de Francesp Josep Vélez. Dia 8 de març a les 19h a La Casa del Llibre, Rambla Catalunya 37)

Ella i tu i jo

I he tornat a sentir els ocellets. Aquells ocellets que cantaven vora les 6 del matí de l’última nit; l’inici de l’últim dia. I fumes, com fumes, i després parles i et va sortint el fum a poc a poc per la boca. I quantes vegades repeteixes la paraula por? Quantes vegades repeteixes la paraula força? 9 mesos després i quina alegria poder tornar a ser allà, poder escoltar-te per primera vegada. Quina cara més rodoneta i quina caputxa granate més bonica. I no em quedes lluny. Només estàs a 5871 quilòmetres però no em quedes lluny. Perquè tu erets tu i tu erets jo i ara som ella i tu i jo; aquí. 

Buscar

I enjoy almost everything. Yet I have some restless searcher in me. Why is there not a discovery in life? Something one can lay hands on and say "This is it"?

A Writer's Diary, Virginia Woolf

[Harcourt, 2003]

Dins el laberint

I estic aquí. Les parets són altes i segures, càlides i protectores. Entra llum per dalt. Apujo la mirada i veig la llum blanca d’un sol encegador que encara no em toca la pell; puc veure-hi. Només he d’aclucar una mica els ulls per protegir-me. I giro cada cantonada a poc a poc, amb una muralla de por que la il·lusió mica en mica va enderrocant. No hi ha ningú, només la sensació d’una mirada de reüll que em fa avançar. No busco la sortida, no busco el centre. No busco. M’hi trobo. I em deixo perdre.