A bots i a barrals

Ja he fet tard. El dimarts, quan plovia a bots i a barrals, em vaig posar les botes que encara estaven plenes de fang per veure si la pluja els hi feia una bona netejada. Però res. Sembla que m'hi hauré de posar jo un dia d'aquests amb un raspall i vinga a fregar! Que el sol ja ha tornat a sortir i per fi sembla que la bufanda faci una funció real. Com ens agrada a tots passar una mica de fred i haver de portar guants i que se'ns posi el nas ben vermell. I com ens agrada tenir mil pàgines en blanc a sota per salvar-nos de les mil i una caigudes. Toca agafar el bolígraf i tornar a continuar.

Blank Piece of Paper - Luthea Salom

L'abisme més petit

Un abismo hay entre tomar y dar: el abismo más pequeño es el más difícil de salvar.

Ecce Homo (citant Així parlà Zaratustra), Friedrich Nietzsche

Bufar i fer campanyes

Alguns comencen la campanya de Nadal.

Altres segueixen amb la campanya electoral. 

I ell ja fa temps que va fer la campanya contra la moral.

Con este libro empieza mi campaña contra la moral.

(En referència a Aurora) Ecce Homo, Friedrich Nietzsche

Veritat núm. 3

El millor de viure sola és que tots els àpats porten formatge.

De tardor

Tan, tan.

¿Quién es?

El Otoño otra vez.

Federico García Lorca

Són amables els núvols

de tardor.

Com la música.

Feliu Formosa

aprovechemos el otoño

antes de que el futuro se congele

Mario Benedetti

Te recuerdo como eras en el último otoño.

Eras la boina gris y el corazón en calma.

En tus ojos peleaban las llamas del crepúsculo.

Y las hojas caían en el agua de tu alma.

Pablo Neruda

Let me be the scarlet flame

On a windy autumn morn.

William Stanley Braithwaite

Una gota de pluja cau de la fulla. ¿I tu?

Feliu Formosa

Novembre m’omple els ulls de claredats.

Miquel Martí i Pol

Listen.

With faint dry sound,

Like steps of passing gohsts,

The leaves, frost-crisp’d, break from the trees

And fall.

Adelaide Crapsey

Fall, leaves, fall; die, flowers, away;

Lengthen night and shorten day;

Every leaf speaks bliss to me

Fluttering from the autumn tree.

Emily Brönte

Dissabte pluja

Jo porto molts dies mirant la pàgina web del temps i no acabo d’entendre perquè cada dia em diu una cosa diferent. Que si dimecres pluja, dijous sol, divendres sol. Que si dijous pluja forta, divendres sol, dissabte sol espatarrant, diumenge núvol. Que si divendres sol, dissabte núvol, diumenge sol. Estic farta, més que farta, i he decidit que faré com sempre. No creuré ni en els homes del temps ni en la meteorologia en general. Que tant pot fer sol com caure un diluvi i jo ho atribuiré tot a l’atzar, perquè aquestes oscil•lacions constants no fan més que crear un caos de plans de futur. M’hi plantaré amb el paraigües, la bufanda, el jerseiet, els tirants, els guants i l’impermeable, tot per si de cas.

En moviment

Quan jo hi arribo tu ja hi ets, i em sorprens una i altra vegada amb la serenitat que guardes dins teu i que m’aboques quasi sense voler-ho. Que és el mateix blau, el mateix rínxol i la mateixa mà, però amb anys de distància i de silenci entremig. I ara t’apropes i parles i somrius i calles i em mires sense més però amb tot. Em reconeixes. Em reconec. I et reconec amb cada una de les capes noves que no sabia que existien. Que et pregunto, em preguntes i així anem fent; entrellaçant històries que encara no havien parlat mai entre elles. Ara passen les hores i sembla que passi la tardor i sí, tens raó, tot està en moviment i ni jo tinc ganes de parar-ho.

Celebrar

Ahir vaig tenir por de ficar el pinxo tan endins que el pa no tornés a sortir i es quedés rebolcant-se en el formatge fos. Que estava bo, estava deliciós. Hi havia fils per tot arreu que pujaven i pujaven per finalment baixar i acabar en la foscor de la boca. Ben a prop hi havia una dona sola que es menjava tota una taula de formatges i pernil. S’ho va acabar tot sense problemes. Nosaltres vam patir més, potser, però és que ho vam rematar amb una explosió de xocolata. I res sembla gaire important. Tampoc enteníem massa al cambrer argentí i ells no es van aclarir amb qui pagava. Et sento riure. Vaig tornar coixejant a casa. Que fàcil és celebrar les petites victòries quotidianes.

Veritat núm. 2

"Lo completamente aterrador: Que la mentira se convierta en el orden del mundo."

Franz Kafka

Com una patena

Comences pensant que només treuràs una mica la pols, però la tarda se't passa volant entre escombres, draps i espiradors.

Degoteig

Es van definint projectes. Segueixes posant-te vermella. Aquell sorollet encara no ha parat. El llibre no t'acaba d'agradar. Detestes la paraula massa. La maleta està per desfer. Només queden 59 hores. Ets una pesada delesparaules. "Les meves contradiccions són les meves esperances", i la meva desesperació. 

Blau

Ara ja m’he acostumat a dormir sota l’onada blava que crema.

Incendios de nieve - Love of Lesbian

Veritat núm. 1

...vaja.