Petites veritats (Núm. He perdut el compte)

Avui he vist un gat negre i m'he despertat amb una sorpresa a la italiana. He passejat pels carrerons de Barcelona amb algú que no feia més que donar-me cops i molestar-me sense parar. És adorable. M'he passat una hora dins una llibreria i he aconseguit no comprar-me res. Em queden poques pàgines del llibre que des del setembre tenia ganes de llegir i aconseguiré acabar-me'l abans que s'acabi l'any. Us juro que tot això és veritat. Ara, de certeses grandiloqüents no m'atreveixo a fer-ne gaires, només que l'últim dia de l'any sempre és assolellat. 

Silenci i estrelles

Compré mi primer poemario en la librería del colegio; era In April Once, de William Alexander Percy, nuestro principal bardo mississippiano. Fue en Nueva York donde escribió los versos que abrían el libro, bajo el título de «Hogar». 

I have a need of silence and of stars.

Too much is said too loudly; I am dazed.

The silken sound of whirled infinity

Is lost in voices shouting to be heard... 

En esos momentos dentro de la ciudad de Columbus, dentro de las verjas de hierro del campus de un colegio femenino, de noche, mientras todo el mundo se metía en su cama y mientras recitaba el poema en susurros, a mi alrededor no existía nada más que el silencio y las estrellas. Esto no acicateaba mi nostalgia. En aquella hermosa noche de primavera me centraba en desear, sencillamente, una hermosa noche de primavera. Transportarme a una noche como esa: eso era lo que yo deseaba. Tratase de lo que tratase el poema —lo de menos es que llevara por título «Hogar»—, lo cierto es que versaba sobre algo distinto, sobre algo distante y lejano.

La palabra heredada, Eudora Welty 

[Impedimenta, 2012]

Efemèrides

La casa està sola i els fantasmes s’amaguen entre les parets. L’olor d’eucaliptus ho ha envaït tot però jo encara tinc mocs. El llit està per fer, els klínex estan per tot arreu, i la roba trigarà en assecar-se. La Sílvia em mira des de la portada de la revista i jo la felicito pel gran concert del dissabte, ella i la seva veu estaven precioses. A la porta s’hi ha afegit una mà. Ara ja hi ha dues mans dretes, dues mans esquerres i un peu dret. Arriben els sopars, els dinars i els redinars; i jo tinc ganes d’escudella i carn d’olla, pel•lícules que acaben més que bé i sol d’hivern. En aquests dies tan globalitzadament festius, tots recordarem les efemèrides més personals mentre cantem ha nascut un minyonet i fum, fum, fum.

Ingenuïtats

One, two, three, four: I declare a thumb war.

L'origen

I quan toca parlar de la fi del món jo em remunto al seu origen. Tot i que potser m'estigui equivocant de tradició. 

Rachel Weisz

I xiularem

Els núvols passen com qui no diu res.

Pa amb Oli i Sal - Blaumut

Nua

Despullar-me de mi. Trobar-te en la llum. Pensar-te amb el somriure.

Plàtans

I think I want a mango tree. 

O millor un bananer. 

Mango Tree - Angus and Julia

De cap per avall

Tu no ho saps, però l’altre dia mentre em parlaves et vaig deixar d’escoltar. Et vaig obviar els ulls i les paraules i em vaig fixar únicament en la teva boca de cap per avall. Estirades d’una manera estranya només veia el teu llavi inferior i les dents que s’hi amagaven darrere. Parlaves i jo em fixava amb el moviment que em revelava l'escena. La llengua es retorçava i xocava contra parets noves i la saliva es veia més del normal. Tu seguies parlant i jo deuria posar una cara d’estar-te escoltant. Doncs no, ja t’ho dic ara. Estava senzillament gaudint de la nova perspectiva.

Superfícies

Hola, soy Calma. Y tú?

Tormenta.

Miau

Quan em desperto sóc com un gat que es refrega amb els llençols i té pànic a l'aigua.