Tu, amb la teva inconsciència. Amb les teves mans. Amb el teu impuls i el teu soroll a reixa metàl·lica. Vas deixar la llauna al terra, te’n recordes? I jo la vaig tirar sense voler amb una puntada de peu. La cervesa barata queia i nosaltres no hi vam fer res. Què valenta semblaves, aquella nit, i què poruga jo, davant d'un abisme que després resultaria ser un petit esglaó cap a enlloc.
Un petit espai per escriure —sí, amb paraules— sobre això i allò, sobre un mica de tot i quasi bé de res.
dimarts, 26 de febrer del 2013
dissabte, 23 de febrer del 2013
De neu
Gran nevada, Lexington 2001
Winter is coming - Radical Face
Etiquetes:
Boston,
Confessions,
Llocs,
Més que mil paraules?,
Música,
Paraules pròpies,
Petites grandeses,
Vídeos
dijous, 21 de febrer del 2013
Ulls folls
Et les yeux fous guidés par le soleil
Pierre Reverdy
Etiquetes:
Confessions,
En femení,
Literatura,
Petites grandeses,
Poesia
dimecres, 13 de febrer del 2013
Carnaval
Ella és la tarda d'hivern que es disfressa de primavera.
Etiquetes:
Confessions,
En femení,
Paraules pròpies,
Quasi res
diumenge, 10 de febrer del 2013
divendres, 8 de febrer del 2013
Mans alliberades
Memory lived not in initial possession but in the freed hands, perdoned and freed, and in the heart than can empty but fill again, in the patterns restored by dreams.The Optimist's Daughter, Eudora Welty
[Vintage International, 1990]
Etiquetes:
Cites,
En femení,
Literatura,
Petites grandeses,
Rutina bonica
dilluns, 4 de febrer del 2013
Deixar de ser per tornar a ser
No existe el tiempo,
no la distancia,
no la muerte;
existe la vibración,
el movimiento,
el incesante cambio:
ser, dejar de ser para volver a ser.
Un segundo trae ya la carga de su muerte
y el embrión de su vida.
La yerba que pisamos,
aquel sofá de mimbre,
tu explicación de Bergson,
la dulce calma,
todo tiene esa dimensión remota
de una isla escondida
en el centro mismo del devenir
para evadir la muerte
y ser pura vibración, puro presente.
No existe el tiempo - Enriqueta Ochoa
no la distancia,
no la muerte;
existe la vibración,
el movimiento,
el incesante cambio:
ser, dejar de ser para volver a ser.
Un segundo trae ya la carga de su muerte
y el embrión de su vida.
La yerba que pisamos,
aquel sofá de mimbre,
tu explicación de Bergson,
la dulce calma,
todo tiene esa dimensión remota
de una isla escondida
en el centro mismo del devenir
para evadir la muerte
y ser pura vibración, puro presente.
No existe el tiempo - Enriqueta Ochoa
Subscriure's a:
Missatges (Atom)