T’apropes per darrere i t’asseus al meu costat. M’has trobat. I jo que no sabia que em buscaves. Mirem el mar que sempre és el mar i el cel que ha quedat després del fum de tants petards. Avui la llum crema i t’escolto el silenci. Et miro i veig que em demanes paraules, que les necessites perquè saps que jo les necessito. Les vols totes. I t’explico que vaig recórrer deu àlbums i vint llibretes, que vaig somniar amb aquella casa que encara sento tan meva però que me l’havien canviat tota. Que m’havia oblidat de com m’arribava a enganyar a mi mateixa. T’explico que és només un tema de consciència, no és pas que canviem tant. Que les arrels hi són, però es perden entre muntanyes de records que pensàvem que mai oblidaríem. I al final som com som sense saber ben bé per què. T’explico que jo no vaig cremar res a la foguera perquè el foc no sap cremar allò que ja viu cegament entre flames.
dilluns, 24 de juny del 2013
dimarts, 18 de juny del 2013
A l'espera
S'apropa la tristesa. Em mira. La miro. La devoraria. Però es queda quieta a un metre de mi. Li oloro la pell freda, li sento el respirar tranquil. S'asseu al meu costat. Em mira. I m'espera.
Enmig
Estic entre el sòl i el cel, un lloc
intermedi, posat damunt del no-res, en un camí
indecís. (El pitjor lloc per estar
és entre el que un dia ens exigeix
i el que l'etern promet. Enmig, aquest és el lloc pitjor.)
Un viatge a l'Índia, Gonçalo M. Tavares
[Fragment de l'estrofa 104 del cant X]
[Edicions del Periscopi, 2013]
diumenge, 16 de juny del 2013
Sense res
Avui he somniat que ens despertàvem.
Sense son.
Sense cafè.
Sense paraula.
Ens despertàvem.
I punt.
Sense son.
Sense cafè.
Sense paraula.
Ens despertàvem.
I punt.
dijous, 13 de juny del 2013
Perquè no en saps
I sí que pot ser possible, sí que pot ser probable, estimar altra vegada amb aquell amor despullat de vides passades, amb l'ànima sencera, sense esquerdes, i que sigui senzill.
Creixen malgrat tot les tulipes, Sònia Moll
És fàcil esquerdar-se; sense necessitat de que et deixin d’estimar, de que se’n vagin lluny o de que et diguin els mil defectes. Te’ls saps de sobres, un per un i tots rebregats en una bola. Com vulgueu. I és fàcil deixar-la créixer, veure-la sense respondre-hi, parlar-ne sense actuar. Quedar-te en silenci i no entendre què se’n farà, escriure sobre ella com si no depengués de tu, com si no hi poguessis fer res. Perquè no en saps també és fàcil de dir, fàcil de viure. O més fàcil de viure, potser. Anar-te creant petites esquerdes que creus superficials i que mica en mica t’adones que són prou profundes per a travesser altres vides. I és fàcil.
diumenge, 9 de juny del 2013
dimecres, 5 de juny del 2013
Centre
No has de fer casa damunt d'una terra
on no hagis caigut. En el centre de la teva caiguda
s'alçarà la teva tranquil·litat.
Un viatge a l'Índia, Gonçalo M. Tavares
[Fragment de l'estrofa 16 del cant V]
[Fragment de l'estrofa 16 del cant V]
[Edicions del Periscopi, 2013]
Subscriure's a:
Missatges (Atom)