Tot el que queda

Queda poc per fer aquest any. Potser encara resta algun llibre per llegir o esperar que el pare posi música clàssica al matí de Nadal. Potser et queda ser feliç mentre us retrobeu amb unes cerveses i una camamilla després d’unes setmanes de silenci. Que us poseu a riure sense saber per què, tot i que fa poc t’hagi dit que no és gaire divertida. T’agrada que li hagi tornat el somriure. Toca plegar la roba estesa i tens ganes d’embolicar regals. D’embolicar paraules. Queda un cafè amb llet al Passeig de Sant Joan tot i que la panxa et digui prou. Que s’obren portes mentre d’altres queden ajustades. I se’t remou el cos quan la música sona i sona i sona. Que la nit és teva i fosca. Plena d’aire per respirar. I tu, tranquil•la, que saps que queda poc per fer aquest any. Potser beure't una altra mirada. Agafar una mà. O escriure més paraules. 

L'última pàgina

el otoño se convirtió en invierno tan rápido que pensé que me había perdido algunos días.

Del color de la leche, Nell Leyshon

Ja puc escriure't. Ara que s'acaba la tardor tan ràpid que porto setmanes pensant que és hivern. Que quasi no hi hagut colors. Que els arbres estan nus i encara duc la calor d'octubre sobre a la pell. Puc llegir-te. Mentre em parles des de l'altra banda de la taula i el temps passa prou lent com per resseguir-te cada paraula. Una, dues i tres vegades. Tantes com vulgui. Al ritme que vulgui. Torno a aprendre't, lletra a lletra. A. Be. Ce. Erra. Essa. Te. I et construeixo en versos breus per saber-te de memòria, per no oblidar-me ni dels teus espais en blanc. En negre. En silenci. Els que només recites tu per tu. I et giro full rere full el poema inacabat, sense conèixer el número de l'última pàgina.

La revolució

Una hora en la foscor. Dues hores en la foscor. Tres hores en la foscor. Una mica de llum verda, vermella, violeta. Les pupil•les dilatades i acostumades a la negror. I la música, la música, la música. El sexe a la pantalla. El sexe a l’escenari. El sexe al terra. I el gust amarg de la cervesa. Una altra i una altra. La música i un globus que se t’escapa de les mans. La música i uns llavis verges. Un altre globus que se’n va. I la música que es queda. Els ulls que no entens. Els ulls que t'acompanyen. Els ulls que no havies vist encara. La foscor, també. I la falsa audàcia de sentir-te forta. Inqüestionable. Irreductible. Irreemplaçable. Espantós. Amarg. Com la cervesa. I el fred de després. Les mans gelades. Els peus gelats. La llengua a punt d'esquinçar-se. I la manta de diumenge que no arriba a tapar-te. Una hora en la foscor. Dues hores en la foscor. Tres hores en la foscor. I quatre. I cinc.