Queda un record. Just quan va néixer se’t va avançar.
Et va travessar sense adonar-te’n. Mentre passaven les hores i es compartia el
dolor. El record va esdevenir creença i tu, de cop, eres creient. Sense raó més
enllà de la tarda. De l’hivern. I ara ja no saps com viure amb el teu déu. Com
fer-lo caure sense morir, durant un temps, tu també.
