Vaig arrencar una pàgina d’aquell llibre de fotografies i
avui ha aparegut allà a les vuit del matí. Sol. Boira baixa. Gespa. Arbres. I
tu, ahir, llegint sobre el silenci i preguntant-me a mi. Sobre el silenci. A
mi. Que poques vegades el trobo i que quan el trobo em costa trencar-lo. Que prefereixo
el silenci a la paraula dubtosa. Que prefereixo el silenci a la paraula, de
vegades. Però crido, també, quan em despertes la boca. Quan la ment es fa carn
i la nit cos. Que està lluny, aquella casa, que estan a prop les mans. Que
allunyar-se i apropar-se sembla que sigui cosa de pocs segons. D’ínfims
mil·límetres. I jugo amb el foc sempre que puc. I tu l’eternitzes quan te’l
menges amb les mans i no et cremes.
