El Tot

Avui més jo.
més jo en tu
més tu en mi
Avui més tu.

Avui i avui.
jo i avui
avui i tu
Avui i avui.

Que sí.
a mi
a tu
Que sí.

Tot i res.
jo i jo
tu i tu
Tot i res.

Tot i tot.
tu i jo

Camí i vida a Virreina

“Tothom fa variar el camí de la teva vida, posa una espelma en el meu."

Al principi només hi havia unes deu espelmes fent camí, i la grandesa de la Plaça Virreina el feia semblar ínfim. La gent passava, es llegia el petit text, i la majoria no en feia cas. A base d’explicacions les deu es van convertir en vint, i de les vint es van convertir en un nombre incomptable. La gent les posava allà on volia: alguns seguien el caminet cap a la dreta, altres cap a l’esquerra, potser més separats o més a prop. Fins i tot hi havia aquells que col·locaven les seves espelmes a un metre o més del camí original, cosa que va acabar creant bifurcacions i irregularitats...i és que si no és això, què és la vida?

Una corda de foc recorria el centre de la plaça, captant els ulls de les persones que no s’esperaven trobar aquest petit espectacle urbà en el que podrien participar. Una manada de gent s’havia agrupat al voltant del camí, mirant com anava creixent més i més, amb la il·lusió dels participants

Segurament moltes persones de Barcelona no van saber mai que s’havia fet, però per altres, trobar-se amb aquest camí, potser va ser la llum del seu divendres a la tarda. Jo al cap d’una estona vaig haver de marxar, i quan vaig tornar a passar per la plaça, tot s’havia acabat. Però a la font hi havien posat algunes espelmes encara vives, deixant la firma de l’espectacle que havia viscut aquell petit racó de la gran ciutat.

Molt gran Lali.

?¿

Quan pararan de caure els mites?

Dies d'Amsterdam

Núvols que es barregen amb aire fred d'olor a pluja glaçada

i

un sol que desapareix en qüestió de poques hores.


La seva tardor s'ha convertit en hivern.

Valors esportius

Quina vergonya.

Colors de Vida

La llum blanca d'un Passeig de Gràcia recent despertat ens va fer camí cap els colors d'un conte de tardor.

"En plena nit d'un dia de ple hivern de l'any 1650..."

Els misteris que envolten els ossos del gran pensador fa que Russell Shorto pugui explicar 350 anys d'història real a partir d'una sub-història que sembla fictícia. Perquè la història dels ossos de Descartes podria perfectament haver sortit d'una novel.la d'un autor molt imaginatiu, potser massa i tot. La grandesa de tot això és que no és una ficció creada, el que han passat aquests ossos és tan real, que fascina. Agafant el que es podria anomenar una "anècdota", l'autor ens crea un fil conductor que uneix el debat entre fe i raó des de la mort de Descartes, l'any 1650 a Estocolm, fins avui dia, arreu del món.

En aquestes pàgines he assumit la tesi de Jonathan Israel que assegura que, quan la modernitat va arribar a la maduresa, es va produir una triple divisió del món. En un costat, hi havia un bàndol teològic que es va mantenir fidel a la visió del món basada en la tradició religiosa; A l'altre, el bàndol de la que, amb l'adveniment de la va voler enderrocar l'antic ordre, els centres de poder del qual eren l'Església i la monarquia, i substituir-lo per una societat regida per la democràcia i la ciència; i, finalment, el bàndol de la Il.lustració moderada que, subdividit en nombroses faccions, va prendre bàsicament una posició intermèdia que defensava que la perspectiva científica i la religiosa no eren realment irreconciliables i que calia trobar una solució per als conflictes entre totes dues. Totes tres faccions existeixen encara avui dia.

Tu de quina ets?

Els ossos de Descartes, Rusell Shorto (Ed. La Campana)

Cançó de 2

Deep Blue Room

These four walls surround us,
but we have never felt so free,
hold on to me
while I tell you a story about love.

You close your eyes to imagine
the places we will go some day,
my voice gets farther,
so start dreaming your night away.

Whisper my name in the darkness,
hold me until I lose my breath,
call me in dreams while I'm sleeping,
I'll open my eyes just to see you smile.

Lets wake up in the horizon,
blow away the fearful waves,
touch the sky above us,
fly away with gentle wind.

Light begins to shine on us,
as your breath reaches my lips,
I feel the touch of your cool skin,
and I see your eyes still closed.

Your breath...
Your skin...
Your eyes...

Whisper my name in the darkness,
hold me until I lose my breath,
call me in dreams while I'm sleeping,
I'll open my eyes just to see you smile...

...smile...

"Històries en clau de sol"

M'agrada poder presentar en aquest petit espai cibernàutic, un altre petit espai cibernàutic dedicat a la música:

http://www.myspace.com/historiesenclaudesol


Benvingut sigui...



...i molta sort!