dijous, 4 de novembre del 2010

Jo no t'espero


En defensa de la laïcitat!



Davant la visita a Barcelona, d’aquí a uns dies, del màxim responsable de l’Església catòlica, volem fer pública la nostra aposta en defensa de la laïcitat, un conjunt de valors que comprèn la llibertat de consciència, l’autonomia de l’individu, la separació entre l’Estat i les esglésies de qualsevol signe, i la recerca de la justícia i del bé comú de tota la ciutadania. La laïcitat és un marc de relació que permet als éssers humans viure en una societat més justa basada en el respecte mutu i la convivència pacífica.

Malgrat això, alguns d’aquests valors són encara una utopia al nostre país perquè hi perviuen privilegis que afavoreixen a uns més que a altres, que promouen algunes creences determinades per sobre de l’interès general. Aquest fet resulta especialment preocupant si tenim en compte que aquestes idees, a més de conformar el món particular de cadascú, participen de forma activa i decidida en el debat polític per definir el model de societat que volem per a tots, de manera que aquest mateix debat es perverteix perquè algunes organitzacions disposen d’un poder considerable gràcies als avantatges il·legítimes que obtenen de la seva relació privilegiada amb l’Estat.

Moltes lleis del nostre ordenament jurídic estan pensades per afavorir la religió i les confessions religioses, però n’hi ha una en particular, o per dir-ho amb més propietat un conjunt de lleis, que estan específicament dissenyades per afavorir l’Església catòlica. Els Acords entre l’Estat Espanyol i la Santa Seu de 1976 i 1979, l’anomenat Concordat, pactats a les acaballes d’un règim franquista agonitzant amb l’Estat Vaticà, absolutista i teocràtic, es van fer exclusivament per blindar els privilegis de l’Església catòlica i evitar que aquesta dificultés la transició política a la democràcia.

Aquests pactes de caràcter internacional són ara una rèmora del passat que cal superar, perquè encara avui en dia condicionen les llibertats i la salut democràtica que desitgem pel nostre país, serveixen entre d’altres coses per justificar el finançament de creences privades, per promoure l’adoctrinament ideològic als centres escolars, que haurien de ser laics, per encobrir delinqüents acusats de pederàstia i, enmig d’una crisi salvatge que colpeja les famílies dels nostres treballadors i treballadores, per pagar despeses sumptuoses com les que comportarà la visita del cap suprem dels catòlics al nostre país.

Aquests privilegis s’han d’acabar ja. És hora de revertir aquesta situació i demanar amb veu alta i ferma la fi d’aquesta injustícia. Per això exigim:

  • Que les creences religioses deixin de ser finançades amb diners públics.
  • Que es suprimeixi l’assignació tributària a l’Església catòlica a través de l’IRPF.
  • Que les escoles deixin de ser utilitzades com a plataformes d’apostolat.
  • Que les religions deixin d’imposar els seus prejudicis morals a tota la societat.
  • Que els clergues pederastes i els seus encobridors siguin portats davant la justícia.
  • Que l’Església deixi d’obstaculitzar l’ús del preservatiu per prevenir l’extensió de la SIDA.
  • Que els infants siguin protegits de la superstició i la irracionalitat.
  • Que l’Estat deixi de promoure la caritat a costa de la justícia social.
  • Que els actes i llocs públics deixin d’estar presidits per símbols religiosos.
  • Que els representants públics deixin d’afavorir les confessions religioses.
  • Que es respecti el dret de tothom a viure segons la seva condició sexual.
  • Que es reconegui el dret de les dones a decidir sobre el seu propi cos.
  • Que l’apostasia sigui un dret reconegut per la llei.

Per la derogació dels acords entre l’Estat Espanyol i la Santa Seu!
Per la separació entre l’Estat i l’Església!
En defensa de la laïcitat!


www.jonotespero.cat

Concentració dijous 4 de novembre, a les 19 h, a la Plaça Sant Jaume de Barcelona



Text extret de: http://www.jonotespero.cat/?page_id=11


diumenge, 26 de setembre del 2010

No sóc

Dia a dia, mica en mica, a vegades perquè em toca, però sobretot perquè vull, vaig sent l'Ada.

dissabte, 18 de setembre del 2010

Sorpreses

Encara no era el 22 de setembre,
i ella ja feia olor a tardor.

diumenge, 12 de setembre del 2010

My sweetest downfall

Ni Norah Jones
ni poca força
ni fred
ni lluny
ni normal
ni no trobar a faltar
ni superficial
ni fals
ni complicat
ni oblidar
ni confusió
ni plorar
ni prudència
ni soledat
ni discussions
ni dia
ni només una vegada...
ni només una cançó.



Samson - Regina Spektor

dimarts, 24 d’agost del 2010

Apologia a l'instint

He tratado de mostrar qué era lo fascinante en Sócrates: parecía un médico, un salvador. ¿Es todavía necesario señalar el error que implicaba su creencia en la "racionalidad a toda costa"? Es un autoengaño por parte de filósofos y moralistas creer que para salir de la decadencia es necesario hacerle la guerra. El salir de la decadencia está más allá de sus fuerzas: lo que consideran remedio, tabla de salvación, no es en sí mismo sino otra máscara de la decadencia -cambian su expresión, pero no abren ninguna salida-. Sócrates fue un equívoco: toda moral de perfeccionamiento, aun la cristiana, fue un equívoco... La cruda luz del día, la razón a todo precio, el vivir claros, fríos, cuidadosos, conscientes, sin instintos, en contradicción con los instintos, fue en sí mismo sólo una enfermedad, otra enfermedad i no un retorno a la "virtud", a la "salud" o a la felicidad... Combatir los instintos: ésta es la forma de la decadencia; tanto como dure la vida, será la felicidad igual a instinto.

El ocaso de los ídolos
, Friedrich Nietzsche

dilluns, 23 d’agost del 2010

O no

Sabeu quan tens la sensació de que estàs en el teu lloc, de que la vida t’ha portat a un aquí i a un ara on t’hi sents a gust? De fet, més que sentir-t’hi de gust, t’hi sents perfecte, perquè tot té sentit, no podries estar enlloc més, entens que totes les coses negatives eren només un obstacle i una necessitat per arribar aquí, justament aquí. Sí, a vegades es sent no això? I a vegades no, because you are just in no mans land.

dissabte, 7 d’agost del 2010

delesnoparaules

El ruido tiene una ventaja. No se oyen las palabras. Se dio cuenta de que desde su infancia no hace otra cosa que hablar, escribir, dar conferencias, inventar frases, buscar expresiones, corregirlas, de modo que al final no hay palabras precisas, su sentido se difumina, pierden su contenido y se convierten en residuos, hierbajos, polvo, arena que vaga por su cerebro, que le duele en la cabeza, que es su insomnio, su enfermedad. Y en ese momento sintió un anhelo, oscuro y poderoso, de una música inmensa, de un ruido absoluto, un bulliceo hermoso y alegre que lo abrace, lo inunde y lo ensordezca todo y en lo que desaparezca para siempre el dolor, la vanidad y el nihilismo de las palabras. ¡La música, la negación de las frases, la música, la anti-palabra!

La insoportable levedad del ser, Milan Kundera

dilluns, 2 d’agost del 2010

La tieta Roser

La tieta Roser és tan feliç...perquè quan el seu marit era viu i tenia ja 85 anys, li deia que era l'home més feliç del món pel sol fet de tenir-la a ella al costat.