Un petit espai per escriure —sí, amb paraules— sobre això i allò, sobre un mica de tot i quasi bé de res.
dijous, 1 de desembre del 2011
Mentida num. 11
Ja és Nadal i a Barcelona pengen les llums amb un gust exquisit.
Etiquetes:
Barcelona,
Confessions,
Mentides,
Paraules pròpies,
Quasi res
dimecres, 30 de novembre del 2011
Paraules breus (IV)
M'agrada que els fanals lluitin contra el capvespre.
85 (Immediacions, I)
85 (Immediacions, I)
Tallar d'un cop el nus de la tristesa.
112 (Immediacions, II)
Feliu Formosa
Etiquetes:
Confessions,
F.,
Literatura,
Llibres,
Paraules breus,
Petites grandeses,
Poesia
dimarts, 29 de novembre del 2011
Mentida num. 10
No trobaré a faltar el novembre.
Etiquetes:
Confessions,
Mentides,
Paraules pròpies,
Quasi res,
Tardor
diumenge, 27 de novembre del 2011
Mentida num. 9
La vida té introducció, nus i desenllaç.
Etiquetes:
Confessions,
Mentides,
Paraules pròpies,
Quasi res
dissabte, 26 de novembre del 2011
Tictac, tactac...
La estoy viendo igual que ella me ve; para que mi imagen se recomponga y no se le lleve la resaca, necesito pedir hospitalidad a aquel corazón impaciente e insomne, es decir, a mi propio corazón. Reparo con asombro a que es el mismo, me palpo el pecho, ahí está, sigue latiendo en el mismo sitio, sincronizando con los pulsos y las sienes, lo comprueba voluptuosamente; no creo que el corazón aumente mucho de tamaño, tiene trastornos incógnitos, dicen que el humo del tabaco lo afecta y empaña igual que la sobrecarga de emociones, pero eso ¿quién lo ve?, son mudanzas sutiles que se producen a hurtadillas, nuestro crecimiento era más visible, se acusaba en que de un año a otro había que bajar el jaretón de los vestidos o en que empezaban a apretarnos los zapatos del invierno anterior, pero yo creo que el corazón no crece, simplemente cuando se para, se paró, lo importante es que se pare; a veces, los médicos te enseñan gráficas que corresponden a su extravagante caminar en cuyas crestas descifran ellos un abstruso destino, igual que si leyeran las rayas de la mano —<<Tiene usted un corazón muy bueno>>—, y uno se queda maravillado de que tengan algo que ver esos perfiles con nuestras ansiedades, decepciones y entusiasmos. (…) ¡cuánto se ha hablado del corazón!, pero qué pocas veces, en cambio, nos paramos a rendirle homenaje verdadero, a pensar que es él solo quien corre con todos los riesgos y nos mantiene en vida ahí aguantando, hermano, como un buen timonel, qué valiente, qué humilde y qué desconocido, sin cesar en tu brega desde entonces, tictac, tactac.
El cuarto de atrás, Carmen Martín Gaite
[Siruela, 2010]
Etiquetes:
Cites,
Confessions,
Literatura,
Llibres,
Petites grandeses,
Universitat
dijous, 24 de novembre del 2011
La primera forma de la fe
Nosaltres triem si d'aquesta espelma en diem llum o no.
Etiquetes:
Confessions,
M.,
Música,
Paraules pròpies,
Quasi res
dilluns, 21 de novembre del 2011
Autoretrat
Etiquetes:
Barcelona,
Confessions,
En femení,
Més que mil paraules?,
Música,
Quasi res,
Rutina bonica,
Tardor
divendres, 18 de novembre del 2011
Allò que se'n va volant
Escriuria frases en avions de paper (primer hauria d’aprendre a fer-ne, per cert) i els llençaria per tot arreu. No, no com el nen de Los amantes del círculo polar, on hi escriu “la gran pregunta del amor”. No tinc cap intenció d’imitar-lo ni cap intenció de saber realment quina és aquesta pregunta. Jo simplement escriuria sobre les poques coses que sé o que em sembla saber, d’una manera sintètica, oberta, sense pretendre fer cap constatació ferma i inalterable. Parlaria d’ella, d’elles, d’ells, de mi sense embuts. D’aquell lloc on he estat tantes vegades i d’aquell altre que encara no he trepitjat. Escriuria versos que tinc el cap i idees que no sé si vénen d’un somni, d’un llibre o d’una conversa. I sí, els somnis, tant els bons com els dolents, també hi serien. Els moments viscuts, els tresors perduts, els oblidats, tot. Sense pensar, sense saber fins a qui volaran i sense importar-me si seran llegits o no. I que caiguin contra el terra, el mar, contra mans i pells de tots els colors. Que tornin fins a mi, si volen, i que em facin perdre l’equilibri les mateixes paraules que fa poc m'havia atrevit a escriure sobre un avió de paper.
Paper Aeroplane - Angus & Julia Stone
Etiquetes:
Confessions,
Música,
Paraules pròpies,
Quasi res
dimecres, 16 de novembre del 2011
El vertigen
Etiquetes:
Confessions,
En femení,
Llocs,
Més que mil paraules?,
Paraules pròpies,
Tardor
Subscriure's a:
Missatges (Atom)