Perquè mataràs monstres per mi

Quan tots els petits

                                                perquès

                                                          es transformen en un únic

                                                                               incondicional.

Un día en el parque - Love of Lesbian

Tarannà

La gent dirà que és el tarannà. Però no, no és pas això. Es tracta de que durant la tardor plou més i aleshores et trobes tornant a casa caminant sota un plovisqueig poc agradable, però és igual perquè és de nit i t'estàs mullant els peus mentre escoltes una cançó que sembla que estigui feta per aquest precís moment. És clar que no. La cançó ja hi era i durant l'hivern, la primavera i l'estiu també plou. Però ja m'enteneu, és EL moment. No pot passar una tardor sense parlar de que ja hi comencen a haver parades de castanyes. No pot passar sense parlar dels dies que cada vegada s'acaben més aviat i les fulles que canvien de color. No, no es tracta del tarannà. La qüestió és respectar-la, repetir els seus tòpics però perquè cada any ens semblen una mica nous. Que si pluja i castanyes i granates i dies curts i tardes de manta i mandarines i nostàlgia. Què hi farem? És el que hi ha.

Mentida núm. 15

Sóc incapaç de deixar-me de mossegar les ungles.

Drets d'autor

Nits de sol

Quan la lluna il·lumina el despertar.

I'm a hopeless wanderer

And in the dark I have no name

so leave that click in my head

and I will remember the words that you said.

Hopeless Wanderer - Mumford and Sons

Nous paisatges

No es tracta de que tot vagi a poc a poc per poder-ho controlar. Ja ho vaig dir fa unes setmanes que no, les emocions no s’han de dosificar. O vaig dir el contrari? Ai, ara no ho recordo. La qüestió és que a vegades fa tant vent que és igual com de bé t’hagi quedat el cabell després de la dutxa matinal. És igual si trobes un aixopluc en un bar, perquè les parets acabaran tremolant. Estarem ben acompanyats i intentarem acompanyar igual de bé. Que canviaran els paisatges de Barcelona i se’ns tornarà a fer evident que sabem molt poc de tot. I de nou quin plaer. A més a més, si entrem en una botiga on podem comprar cent llengües vermelles a dos euros, després anem a casa per compartir una cervesa mentre a fora comença a ploure, i al cap d’una estona entra la tardor com llum, només ens quedarà que somriure. No?

Conspiració

Que aquesta Mercè passa i jo ni ho diria. El museu s’ha omplert de colors i demà encara n’esperem més. La tardor ha arribat entre xafogor i encara falta temps per poder començar a gaudir de les fulles, les castanyes i les bufandes. Camino amb son i amb el cabell despentinat. Que aquest setembre és il•lusió i vertigen i sensació de que faltaran hores d’ara en endavant. I potser a vegades els d’e-cristians estaran just davant dels de l’associació de gais i tot ens semblarà molt estrany. Potser la gent es seguirà creient que els maies van morir-se de set. Així, tots a la vegada. I que les piràmides van ser construïdes amb la força dels esclaus. Res, tonteries. Un dia ens despertarem i ens diran que tot era mentida. Que el Sol no està al centre del sistema planetari i que Copèrnic tan sols va ser un altre participant de la conspiració científica-racional. I més ens valdrà creure que podem fer servir més del 10% de la nostra capacitat cerebral com feien els nostres avantpassats. Que segur que les coses anirien millor i ens ho passaríem pipa per allà a dalt en el pla astral.

Una hora i vint minuts

Hojas secas de otoño giraban en tu alma.

                                                              Pablo Neruda 

Les quatre estacions (tardor) - Antonio Vivaldi